La sentència és el resultat d’una querella criminal que el 2018 va interposar el fundador i propietari de la societat andorrana Viatges Julio Valeriano (Vijuva), que operava amb el nom comercial d’Ski Art. Julio Ascarza, que sempre va defensar la seva honorabilitat i va mirar de tapar tots els forats que el receptiu turístic va deixar quan va esclatar tot l’afer, acusava el seu exsoci de l’apropiació indeguda i, si esqueia, o de forma alternativa, de l’estafa i administració deslleial, que va portar la companyia a la deriva i a la paràlisi operativa.
L’operador turístic tancaria a principi del 2015 amb un forat que voltava el mig milió d’euros o una mica més. En aquell moment, la companyia fundada per Ascarza el 1998 era un dels principals receptius turístics del país
Just quan els clients i proveïdors d’Ski Art van començar a posar el crit al cel, l’hivern del 2014, Vallecillo va desaparèixer. L’operador turístic tancaria a principi del 2015 amb un forat que voltava el mig milió d’euros o una mica més. En aquell moment, la companyia fundada per Ascarza el 1998 era un dels principals receptius turístics del país. Pràcticament tots els hotels i moltes empreses del sector treballaven d’una manera o altra amb Ski Art. I ben pocs van intuir el forat que ensorraria l’empresa, malgrat que jurídicament mai va acabar en fallida. Ni tan sols el seu fundador va saber veure l’embolic amb el qual l’havia posat qui va ser la seva mà dreta durant anys.
En efecte, Julio Ascarza va voler donar un gir a la seva vida i alhora que ampliar l’activitat empresarial i va marxar a obrir mercat a Mèxic. Va deixar a Andorra Vallecillo com l’home de confiança i qui gestionava el dia a dia de l’empresa com posa de relleu la sentència de la secció quarta de la sala penal de l’Audiència nacional espanyola. La resolució és fruit d’un acord de conformitat. Vistes les proves, el parer de la fiscalia i l’exposició del tribunal, Vallecillo i Yepes can acceptar la pena proposada, que estalviarà a la dona haver d’entrar a la presó però que obligarà a estar l’exCEO d’Ski Art com a mínim deu o dotze mesos entre reixes.
INICIS
Vallecillo va entrar a treballar a Ski Art el 2004, i després d’anys de feina i de guanyar-se la confiança d’Ascarza, el 2011 va adquirir -per 650.000 euros la major part dels quals abonats a través d’un préstec- el 49% de les accions de la societat Vijuva. No només va esdevenir aquell any soci sinó que va passar a ser el CEO de l’empresa mentre el fundador es traslladava a Mèxic. Va ser davant l’absència d’Ascarza, i tal i com recull la sentència de conformitat, que el director d’Ski Art i la seva dona van començar a fer i desfer. Desenes de milers d’euros en despeses personals que van carregar a l’empresa sense autorització i fins i tot la creació d’una societat paral·lela a la qual desviaven clients d’Ski Art a la qual, però, li feien assumir moltes de les despeses que tenia, com el propi capital social de la nova companyia.
“La manera com es va administrar la societat per part de Vallecillo va ser lesiva per als interessos de la mateixa i els dels seus socis i van abocar la societat a una situació de fallida (...). A més, hi va haver una lliure disposició dels recursos econòmics de Vijuva a favor seu (ingressos) que no semblen respondre a cap tipus de remuneració o percepció vinculada a l’activitat econòmica”
De manera global, i descrivint els fets provats, la resolució a la qual ha tingut accés l’Altaveu indica que “l’exercici de l’acusat Vallecillo al capdavant de Vijuva va distar molt del que s’hauria d’haver esperat de qui agafava els comandaments d’una empresa que coneixia a la perfecció, ja que hi portava aproximadament set anys, i en un sector que encara hauria d’haver conegut millor”. Segons els indicadors econòmics constats pels magistrats, “la manera com es va administrar la societat per part de Vallecillo va ser lesiva per als interessos de la mateixa i els dels seus socis i van abocar la societat a una situació de fallida (...). A més, hi va haver una lliure disposició dels recursos econòmics de Vijuva com es desprèn dels extractes bancaris analitzats ja que hi ha moviments importants a favor seu (ingressos) que no semblen respondre a cap tipus de remuneració o percepció vinculada a l'activitat econòmica” de l’empresa i “n’hi ha d’altres que sí, com ‘Nòmina Ski Art’” però va resultar que es pagaven remuneracions duplicades als ara condemnats.
Parlant de forma genèrica encara, la resolució -Ascarza va interposar la querella criminal a Espanya per un tema de territorialitat, atès que els dos suposats defraudadors havien marxat d’Andorra i s’havien instal·lat suposadament a la Costa del Sol, al tomb de Torremolinos- manté que “semblen haver-se utilitzat, d'una banda, les targetes de crèdit els extractes de les quals s'han analitzat, doncs, encara que no es té el document exacte que justifiqui la despesa, el concepte de la majoria dels imports deixa entreveure que semblen no estar relacionats amb possibles despeses vinculades a l'activitat econòmica desenvolupada per Vijuva”. També es deixa constància que des dels comptes d’Ski Art “s’han cobert algunes despeses que semblen pertànyer” a la societat paral·lela que la parella condemnada van constituir per fer-li la competència deslleial al receptiu turístic.
La sentència també especifica que es cobrien des de l’empresa despeses del CEO que no semblaven tenir relació amb Ski Art. En efecte, no es poden justificar desplaçaments fora d’Andorra perquè Vallecillo estava radicat al Principat “i en cas d’haver-se hagut de desplaçar, els viatges haguessin estat a Rússia, Alemanya o Regne Unit, llocs d'on procedien la majoria dels seus clients, i no Madrid, Canàries, Barcelona o Màlaga. Per això, no només hi va haver una gestió que, lluny de millorar els resultats i la situació patrimonial de Vijuva, la va empitjorar considerablement, sinó que a més hi va haver una sèrie de despeses i obligacions que no tenien res a veure amb els derivats de l'activitat normal de l’empresa”.
CONCRECIONS
En la descripció de fets, es concreten alguns dels comportaments o despeses que els acusats van protagonitzar i van contribuir a generar el forat d’Ski Art. “Es va apropiar de les quantitats que els clients d’Ski Art pagaven en la contractació de serveis per mitjà del compte associat a Paypal. Aquest compte de Paypal va ser desviat en el cobrament per l'investigat a un compte bancari o targeta de crèdit propietat d'aquest, que s'ha pogut determinar que la quantitat sostreta puja a 17.178,65 euros”.
Més coses: “Aquest mateix compte de Paypal també es va utilitzar per a pagaments aliens a l'activitat econòmica de la societat”. I es van realitzar els següents abonaments: a Free Market per import de 2.710,94 euros; viatges personals per 3.098,26 euros; bitllets de Vueling no vinculats a l’activitat per 2.681,03 euros; a ‘Go Daddy’ per import de 1.418,10 euros; i una transferència cap a l’ara condemnada per import de 4.500 euros.
“Va deixar una empresa que no podia complir el principi d'empresa en funcionament, ja que ni tenia la capacitat de respondre als deutes contrets amb proveïdors i entitats de crèdit, ni podia sortir de la situació de dissolució en què es trobava”
També es va disposar de dues targetes de crèdit els càrrecs de les quals s'abonaven a un compte del Banc Sabadell d'Andorra que tenia Vijuva. Els càrrecs globals van ser respectivament de 7.419,58 euros i de 24.655,41 euros. I encara més càrrecs des dels esmentats comptes per un valor global de 79.108 euros i que responien al lloguer d’un apartament a Madrid, reserves i despeses en hotels, lloguer de cotxes, reserva de pis a Màlaga, supermercats, despeses d'aparcament, bitllets d'avió i tren, despeses informàtiques, despeses a Ikea, en òptiques, a Securitas Direct, restaurants i benzineres…
Tot plegat, segons que van coincidir la fiscalia, l’acusació particular exercida per Julio Ascarza i finalment els magistrats, encaixava amb la tipologia delictiva de l’apropiació indeguda. Un forat que “va deixar una empresa que no podia complir el principi d'empresa en funcionament, ja que ni tenia la capacitat de respondre als deutes contrets amb proveïdors i entitats de crèdit, ni podia sortir de la situació de dissolució en què es trobava”. Es va haver de cessar l’activitat i es va salvar tot plegat com es va poder.
Això sí, ara s’ha acabat condemnant Vallecillo i Yepes per un delicte continuat d’apropiació indeguda. El primer en qualitat d’autor i la segona com a còmplice -malgrat que Ascarza pretenia inicialment que fos considerada cooperadora necessària-. L’exCEO haurà d’afrontar tres anys i mig de presó. La seva dona s’estalviarà ser internada en ser la pena imposada de dos anys. Tots dos solidàriament hauran d’abonar a Vijuva, a la societat que operava comercialment amb el nom d’Ski Art, 446.204,13 euros, pels danys i perjudicis causats.