Tant el secretari d’Estat de Seguretat de l’època Rajoy, Francisco Martínez, com el secretari d’Estat de Comerç també d’aquell moment, Jaime García-Legaz, han afirmat en distints moments i per diferents vies que van ser les autoritats andorranes les que van anar molt més enllà del que tocava i vénen a dir que van usar al seu dia BPA com a boc expiatori per remeiar les acusacions internacionals respecte de la plaça financera i les seves suposades males praxis.
Martínez ha escrit recentment en una missiva inicialment enviada al cap de Govern, Xavier Espot, i, després, tramesa a la batlle que instrueix la derivada andorrana de la denominada ‘Operació Catalunya’ que “si després de les investigacions judicials, es considera que la informació era incorrecta o va ser deliberadament exagerada o fins i tot manipulada, l’explicació no està a Espanya sinó a Andorra”. I hi afegeix: “Dit amb tota claredat: la intel·ligència recopilada pel FinCEN per elaborar la Nota del 10 de març de 2015 té el seu origen a Andorra i en les investigacions realitzades per la UIFAnd”.
L’exnúmero dos de Jorge Fernández Díaz encara carrega una mica les tintes quan manté que els “interessos espuris i, per tant, aliens a la tasca de prevenció i lluita contra el blanqueig de capitals estaven concentrats al Principat d’Andorra i apuntaven més al desig de mostrar una reacció exemplarificant davant els interlocutors financers exteriors i, concretament, davant les autoritats dels Estats Units, com a dinàmiques pròpies de la mala convivència entre entitats bancàries del seu país”. Justament, aquesta manifestació enllaça amb el que al seu dia va manifestar Jaime García-Legaz.
L’exsecretari d’Estat de Comerç es va referir d’una manera molt similar a la intervenció de BPA. García-Legaz va afirmar al seu dia que el Tresor americà va enviar “un senyal d’alarma molt fort i el Govern d’Andorra va pecar d’excés d’intervenció en lloc de pecar per defecte”. En fi, que l’executiu i els seus organismes dependents es van passar de frenada i, com reconeix l’exdirigent polític espanyol, es va usar la BPA de boc expiatori per demostrar que “Andorra ja no és un paradís fiscal, ja no és un paradís de delinqüents”.
García-Legaz va recordar que la intervenció de BPA es va fer al tomb de la negociació entre Espanya i Andorra del conveni de no doble imposició. I la predisposició andorrana a actuar contra el sistema financer, que es concretaria amb el tancament de BPA, hauria animat el govern Rajoy a signar aquell acord. Les paraules de García-Legaz no són menors. L’exsecretari d’Estat de Comerç era un dels homes del nucli dur del govern espanyol que intentava combatre l’ascens de l’independentisme català.
Efectivament, Francisco Martínez nega la denominada ‘Operació Catalunya’. Però tot plegat és una barreja maldestre de fets i circumstàncies. Jaime García-Legaz va ser al Principat l’1 d’agost del 2014. No és una data menor. Era poc després que hagués sortís a la llum pública que Jordi Pujol tenia comptes a Andorra i que l’expresident català ho admetés públicament. García-Legaz tenir fil directe amb les clavegueres de l’Estat espanyol.
El llavors dirigent del govern de Mariano Rajoy va venir a Andorra, sense que se n’informés oficialment ni des de Madrid ni des de Prat de la Creu, per trobar-se en un hotel de Soldeu amb el llavors cap de Govern, Toni Martí, i amb qui seria ministre, Toni Riberaygua. Curiosament, en aquella trobada hi va acudir també Uriel González. Aquest nom probablement diu poca cosa. I passaria desapercebut si no fos pel fet que en aquell moment era el màxim responsable del departament de compliment normatiu d’Andbank.
De ben segur que en aquella trobada es va parlar dels Pujol i dels seus comptes. I es deuria avaluar com poder aconseguir més informació sobre la qüestió. És possible que a l’Hermitage es posessin les bases del que havia de ser una actuació per obtenir més dades bancàries. Andbank fàcilment va desviar l’atenció cap a BPA i després, i això ho admet anys més tard García Legaz, Andorra es passa de frenada en l’actuació contra el banc.