En la quarta jornada d’un judici que es preveu molt llarg, Miquel segueix desgranant les mesures de control intern que tenia BPA, tot recordant que el que no es pot fer és comparar el que es feia el 2009 o el 2010 amb el que s’exigeix al 2020. El bancari ha fet mostrar en pantalla un dels certificats, signat pel cap de la UIFAnd, Carles Fiñana, i datat al 2012, que certificava que en els tres anys precedents el banc havia complert rigorosament. «I no crec que un organisme públic certifiqui ‘a boleo’», ha destacat Miquel, que ha recordat que suposa que la unitat «ha de conèixer la situació».
Miquel ha explicat que si les dues entitats supervisores, controladores, no van emetre recomanacions era perquè tenien «la certesa» que les coses s’estaven fent bé. De fet, ha recordat l’ex-CEO de BPA, els reguladors i les entitats bancàries treballaven en un «marc de col·laboració, d’objectius comuns», «no en un escenari de confrontació». El bancari processat ha explicat que «la UIFAnd mai va emetre cap recomanació, tampoc respecte dels intercanvis (d’efectiu) dels quals estava informada».
Miquel, que en un passatge de la seva declaració d'aquest dijous ha lamentat «la fredor i distància» amb què tracten els auditors les entitats auditades, una circumstància de la qual ha estat conscient en poder accedir a documentació interna de KPMG i Deloitte annexada al sumari, ha insistit en el fet que «no nego que la UIFAnd fa la seva feina i pressuposo que la feia amb el màxim d'interès. I sinó ha fet recomanacions deu ser perquè, coi diu en els els seus certificats, fèiem la feina de forma rigorosa».