El cas va esclatar a Andorra el 2004 quan hi va haver notícies que el titular de diversos comptes bancaris en distintes entitats bancàries del Principat i, alhora, propietari sota fórmules diverses d’una vintena de pisos distribuïts especialment entre Arinsal, la Massana i Encamp estava empresonat a Espanya. El març del 2000, a aquest home nascut a Saragossa el 1945 se’l va enganxar a l’aeroport de Barajas arribant d’un vol procedent de Santiago de Xile amb més de 2,5 quilos de cocaïna adherits al cos amagats sota la roba. Se’l va condemnar a nou anys de presó a banda d’una multa de 46 milions de les pessetes de llavors.
Era la caiguda total a l’infern, ha vingut explicar el processat, que ha fet una llarga exposició de la seva aventura vital i professional, que ha passat, més enllà de la seva Saragossa natal, per Caracas, per Lima -on ara viu-, per Londres i per Moscou. I també per Andorra, on ja al 1986 va obrir els primers comptes bancaris per refugiar-hi aquelles comissions que obtenia per les intermediacions que, ha explicat, va fer arreu del món. Especialment durant uns anys a l’Amèrica Llatina i, després i sobretot, a Rússia.
El març del 2000, a aquest home nascut a Saragossa el 1945 se’l va enganxar a l’aeroport de Barajas arribant d’un vol procedent de Santiago de Xile amb més de 2,5 quilos de cocaïna adherits al cos amagats sota la roba. Se’l va condemnar a nou anys de presó a banda d’una multa de 46 milions de les pessetes de llavors
La causa no només fa seure a la banqueta aquest home. També la mare de la seva filla i la seva segona dona. Saragossana la primera; russa la segona. A Moscou aquest home va ser on es va desfermar la seva afició per la beguda. Provinent d’una família “acomodada”, el principal acusat era el fill d’un enginyer de camins que es va quedar a mitja carrera però que sempre va viure entre construccions. Va guanyar molts diners. Fins i tot gràcies a un hort a la seva ciutat natal que va comprar inicialment per 800.000 pessetes i va vendre per uns 200 milions, també de l’antiga divisa.
A Rússia, on va arribar a principi dels anys noranta quan s’esgotava el sistema peruà que tant bon rendiment li va donar, “Moscou de dia era una festa” i “bevia molt”. Qualsevol operació que es negociés es feia al tomb d’una o diverses ampolles de vodka i si el tracte es tancava, l’alcohol encara abundava més. Fins que hi va començar a afegir cocaïna. Pel seu consum. Les seves dones no sabien res de la seva addició a la droga (si a l’alcohol) ni tampoc de les inversions immobiliàries que va anar fent a Andorra i per les quals, als anys de la dècada de 1990 percebia, en concepte de lloguers, un milió de pessetes al mes.
Ho van descobrir quan se’l va empresonar. La parella russa va venir a viure a Espanya per poder estar més a prop del pres. I la mare de la seva filla, amb qui sempre ha tingut bona relació i que ja tenia un compte obert a Andorra també, va ajudar amb tot el que va poder. Les dues dones, segons que han explicat, van passar a gestionar els lloguers dels pisos d’Andorra per poder tirar endavant. Però arran d’aquesta situació, van obrir altres comptes bancaris al Principat per poder operar. Alguns prèviament de forma conjunta amb l’ara principal acusat.
LA CLAU DE VOLTA
En ser detingut a Barajas amb la cocaïna adherida al cos embolcallada en mitges de color carn i enganxada a la pell amb esparadrap, tot es va precipitar. “No tenia cap necessitat ni cap experiència”, ha dit l’home aquest migdia a la Sala Magna de la Seu de la Justícia. Al seu dia se’l va condemnar per tràfic de droga. Ell ho nega. Assegura que li van oferir la droga a molt bon preu, i borratxo com anava la va adquirir i va tirar endavant amb el viatge cap a Madrid. Fa 23 anys, segons la sentència de l’Audiència Provincial de Madrid, va al·legar altres raons.
En tot cas, ara assegura que tot plegat era per al seu consum i que va ser la primera i última vegada que va carretejar amb cocaïna. “Em vaig intentar suïcidar arran d’allò”, ha explicat. I també ha dit que “aquell error, però, em va salvar la vida”. Ara, però, es juga uns quants anys més de presó a Andorra dels que ja va fer a Espanya -entre Madrid i Saragossa- al seu dia. Perquè al Principat es considera que vist la seva experiència de traficant, de ben segur que tots els diners i propietats que tenia a Andorra els havia aconseguit gràcies a la droga.
Evidentment, tant ell com les seves dones ho neguen. Amb rotunditat. Més enllà que de ben segur els seus advocats defensors, durant les properes jornades de judici -dimecres i dijous continuarà la vista oral- defensaran que tot està prescrit, també miren d’explicar l’origen dels diners. I és que, ha admès el principal acusat, al seu dia els bancs andorrans no demanaven cap mena de documentació sobre l’origen dels diners, sempre o gairebé sempre en efectiu, que ingressaven. I ara han hagut de fer una “ingent feina” per refer les operacions de llavors. De fet, durant els interrogatoris, l’home i especialment les dones, han donat tota mena de detalls, d’allò que han recordat, respecte els ingressos que apareixen als comptes corrents de fa anys i panys. Han justificat una operació comercial.
El principal acusat va obrir el primer compte a Andorra el 1986 i després va anar adquirint, a mode d’inversió, un notable parc immobiliari que ara el té, la meitat, embargat i la fiscalia reclama comissar-li
El processat ha deixat clar que “evasor fiscal no ho he estat, però objector fiscal ho he estat tota la meva vida”. Per convenciment absolut, vaja. En tot cas, frau fiscal. Res de vendre droga. Consumir-ne i encara malament. L’home ha assegurat que mai “no vaig tenir testaferros ni societat interposades o fantasmes”. I que sempre va posar al seu nom les pertinences. Sempre que era legal, que era gairebé sempre. Perquè al seu dia se’ls va deixar clar que un estranger només podia tenir un immoble.
La resta les va adquirir sota la fórmula de “la promesa de compra-venda irrevocable que tenia el mateix efecte que una compra-venda”, segons que li va dir algun dels constructors massanencs que li van vendre. Ara ho pot perdre tot o gairebé. Perquè la meitat dels immobles que a principi d’aquest segle li van ser embargats, com que van ser comprats abans del 1990, quan encara no hi havia Codi penal, se li van haver de retornar. Els altres segueixen embargats. I, si no canvia de criteri la fiscalia aquest dimecres, sol·licitarà que se’ls quedi definitivament l’Estat.
En efecte, la qualificació provisional del ministeri públic estableix una petició de pena de cinc anys de presó, una part dels quals condicionals, per al principal acusat, amb una multa de 4 milions d’euros; i a les dues dones se’ls sol·licita quatre anys de presó, parcialment condicional, i 2 milions d’euros de multa. Per als tres se’ls reclama l’expulsió definitiva del Principat i se sol·licita el comís de tots els béns embargats des de fa anys. I panys. Perquè anys i panys han passat des que va iniciar tot. Fins i tot el fiscal ha hagut de demanar disculpes als processats.
Comentaris