L’acusat es juga vuit anys de presó ferms, que és el que demana la fiscalia. De fet, el Tribunal de Corts l’havia condemnat a sis anys ferms i dos de condicionals i, més tard, el TS li va rebaixar a la meitat la pena ferma. L’acusat va arribar a entrar el mes de març uns dies a la presó. Però en va sortir per ordre del Constitucional, que va obligar a repetir el judici atès que va entendre l’Alt tribunal que no havien estat valorades prou bé les proves i essencialment no s’havia escoltat el testimoni de la víctima, el relat del qual és l’únic element probatori.
La repetició ha estat deguda als recursos interposats per la defensa del sanitari, que ha reiterat davant la sala que “no hi ha prova de càrrec suficient” i menys encara que “pugui desvirtuar la presumpció d’innocència”. La defensa de l’acusat ha insistit en les múltiples “incoherències” i “incongruències” en el dossier. I algunes les ha esmentat durant el seu informe final d’un judici que s’ha iniciat amb la petició de la part defensora que els magistrats del tribunal havien d’abstenir-se de jutjar el cas perquè ja ho havien fet un primer cop, el que va anul·lar el TC.
La sala, però, s’ha aferrat a la petitesa del país i al fet que no hi ha cap altre magistrat penalista en la jurisdicció per denegar la petició i ha assegurat que farien “una apreciació nova” en “escoltar les parts”. I a partir d’aquesta premissa, la vista ha tirat endavant amb un brevíssim interrogant a la víctima, que en aquest cas sí que ha comparegut com al seu dia ho va fer davant el Tribunal de Corts. L’home s’ha mostrat en aquesta ocasió molt més tranquil que en la primera ocasió en seu de vista oral.
La fiscalia i la representació lletrada de l’hospital (SAAS), que al seu dia va acomiadar el sanitari per aquest cas -i vist que en anterioritat ja havia tingut una sanció per un fet de similar naturalesa però no pas tan greu-, han lamentat la “revictimització” de la víctima havent de comparèixer davant el tribunal. L’home, que patia una apendicitis amb gangrena, ha recordat les insinuacions i tocaments del primer dia d’ingrés i les fel·lacions “controlant els tempos, tres cops calculant un minut entre vegada i vegada”. Ha explicat que va quedar “en xoc” i que no es va posar erecte. També ha explicat que l’infermer li va demanar el telèfon i ell li va facilitar amb l’objectiu d’aconseguir més informació del sanitari.
L’acusat ha admès l’intercanvi de telèfons i que va comunicar amb el pacient una vegada havia estat donat d’alta per comprovar com es trobava, ja que s’havia compromès a ajudar-lo perquè li va explicar que no tenia feina i “estava trist”. Un element suposadament clau en la declaració de la víctima ha estat en el dia que situava els fets. I és que l’expedient administratiu obert al sanitari estableix que les fel·lacions haurien estat el dia següent. Tot plegat, segons la defensa, una prova de les incongruències i els canvis en el relat que el fiscal no admet.
On també hi ha divergències entre acusador i defensora és en la situació de la víctima. Com que tenia una discapacitat -transcendent per al fiscal, lleu per a la defensa-, el ministeri públic demana un agreujant per la vulnerabilitat. Amb tot, aquí és on se sustenta per sol·licitar els vuit anys ferms de presó (per la suma dels tocaments més les fel·lacions) davant la petició d’absolució per manca de prova contundent que manté la defensa. I, en tot cas, no creu que es pugui considerar la víctima vulnerable. Per això si s’acaba donant els fets per provats, la defensora sol·licita que la pena total, sempre condicional, no vagi més enllà d’un any i mig.
Comentaris (2)