Segons que han explicat fonts coneixedores de l’existència de dita documentació, la base de les notes classificades serien els treballs que va fer un destacament de guàrdies civils que durant un temps, fora d’una missió oficial però sí amb directrius de comandaments clarament dirigits pel braç polític, van fer estada a la Seu d’Urgell. Vivien en un pis a la capital de l’Alt Urgell i feien incursions, certament de paisà, cap a Andorra. Encara que el contingut dels documents no es coneix, sí que sembla que podria ser el resultat de seguiments a dirigents bancaris. I trobades que s’haurien mantingut mig d’amagat amb persones de l’àmbit polític o financer del país.
I és que en el disseny de l’operació que suposadament es va fer des de la Moncloa, una de les primeres conclusions a les quals es va arribar en l’objectiu de frenar els dirigents polítics independentistes catalans, una de les baules que es tenia clar que calia esprémer era el fet que hi havia el convenciment que molts d’aquests polítics haurien evadit diners cap a Andorra per no pagar impostos a Espanya. De fet, tot plegat hauria conduït en el temps cap a la destrucció de Banca Privada d’Andorra (BPA). El supòsit és que els documents classificats evidenciarien totes les maniobres que es van fer al marge de la legalitat per poder obtenir dades, especialment bancàries, que juguessin en contra dels polítics catalans.
Junts té la intenció de sol·licitar en el marc de la comissió d’investigació parlamentària que s’ha d’iniciar el febrer al Congrés i que indaga sobre l’‘Operació Catalunya’ inclosa la derivada andorrana i sobre altres qüestions que hi tenen a veure -és el cas de la també conegut ‘cas Pegasus’- que es desclassifiqui tota aquesta documentació
De documents classificats com a secrets n’hi ha moltíssims, i tenen a veure amb molts fronts que el govern del PP amb Mariano Rajoy al capdavant va activar per desgastar, per atacar, aquells adversaris polítics que els incomodessin. Fins i tot gent que aparentment eren de la seva corda. Els documents es van classificar atenen al raonament subjectiu (o no) que afecten el moll de l’os de les estructures de l’Estat espanyol poc abans que hi hagués la moció de censura que va apartar Rajoy del govern i hi va situar Pedro Sánchez.
Advertint la situació, i a partir dels escorcolls que es van fer en diversos domicilis de Villarejo, anant molt més enllà de la pretensió inicial, es va confiscar tot allò que es va trobar, hi hagués un mandat judicial per fer-ho (que en una petita porció sí que hi havia cobertura legal) o no. Quan es va descobrir des de la judicatura que el controvertit comissari ho havia guardat tot i tenia documentades totes les actuacions en què havia participat o de les quals havia tingut coneixement, fossin legals o no, va ser quan es va acordar fer una classificació exprés per evitar que es descobrís allò que altres notes que sí que han sortit a la llum pública evidencien: que hi va haver una maniobra orquestrada a partir d’actuacions il·legals o de proves inventades per aconseguir un suposat bé superior que era frenar rivals polítics.
Segons que ha pogut saber l’Altaveu, el grup parlamentari de la formació catalana Junts té la intenció de sol·licitar en el marc de la comissió d’investigació parlamentària que s’ha d’iniciar el febrer al Congrés i que indaga sobre l’‘Operació Catalunya’ inclosa la derivada andorrana i sobre altres qüestions que hi tenen a veure -és el cas de la també conegut ‘cas Pegasus’- que es desclassifiqui tota aquesta documentació. Havent-hi ara al govern el PSOE, la situació es podria donar. I és que es decisió de l’executiu de torn considerar secrets o deixar-los de considerar segons quins documents.