Espanya frena la investigació d’Andorra sobre Rajoy, Montoro i Fernández Díaz per qüestions de forma

L’Audiència de Madrid considera que la comissió rogatòria enviada per la batlle instructora del suposat atac a la sobirania d’Andorra a través del ‘cas BPA’ fa més de dos anys no està prou ben complimentada i nega fer arribar la querella als tres antics dirigents del govern espanyol

Comentaris

Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro i la resta de la delegació que va visitar Andorra el gener del 2015.
Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro i la resta de la delegació que va visitar Andorra el gener del 2015. ARXIU

Com en anteriors ocasions, ja sia els organismes jurisdiccionals, ja sia la fiscalia espanyola, han sortit al rescat de Mariano Rajoy per anar frenant la investigació que té activada la Batllia contra diversos exalts comandaments polítics i policíacs espanyols en relació a l’atac a la sobirania d’Andorra que s’hauria perpetrat, aparentment, a través del ‘cas BPA’. L’Audiència de Madrid considera que la comissió rogatòria enviada per la Batllia està mal complimentada i, per tant, nega a traslladar la querella admesa a tràmit al Principat tant a Rajoy com als exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz.

Fa més de dos anys -la comissió rogatòria es va emetre el juny del 2022- que el cas dona voltes i que en un moment o altre els tribunals espanyols posen pegats per no permetre que la investigació de la derivada andorrana de la denominada ‘Operació Catalunya’ realment tiri endavant al Principat. La secció segona de l’Audiència Provincial de Madrid acaba d’admetre els recursos presentats, inicialment per Rajoy i Montoro i als quals finalment s’hi va afegir Fernández Díaz. Tots tres usen al·legacions “convergents” per raonar que la comissió rogatòria no pot tirar endavant. 

Fonamentalment, els tres exalts càrrecs del govern espanyol del PP que van suposadament posar en marxa la denominada ‘policia patriòtica’ al·leguen que el que la titular de la Batllia d’instrucció especialitzada número 2 considera que és un mer trasllat d’una querella amb la documentació que hi va associada és realment un acte d’instrucció que necessita d’un control major i, fins i tot, de l’escolta del seu parer. 

Segons l’aute de l’Audiència de Madrid al qual ha tingut accés l’Altaveu, “s’argumenta profusament la imprecisió i la manca d’indicis dels fets, la manca de jurisdicció per al coneixement dels presumptes delictes comesos a Espanya i l’existència de causes de denegació, com són l’absència de doble incriminació per no estar castigat a Espanya el delicte de coaccions contra òrgans constitucionals, motivació política, immunitat de jurisdicció dels recurrents i ser contrària a l'ordre públic i a l’ordenament jurídic de l’Estat requerit”.

Després de donar volts i volts, la sala acaba al·legant que la comissió rogatòria “no concreta una exposició sumària dels fets i menys una descripció individualitzada dels fets que s’imputen a cada querellat, que és motiu suficient per denegar l’auxili sense més consideracions”

La sala que acaba analitzant els recursos de Rajoy, Montoro i Fernández Díaz dona tombs i tombs -com han fet altres jurisdiccions en altres maniobres promogudes especialment pels tres alts càrrecs de l’època del govern espanyol del PP- per acabar indicant que l’article 14 del Conveni que regula l’auxili judicial entre Espanya i Andorra, entre altres jurisdiccions, “disposa que les sol·licituds d’assistència judicial hauran de contenir les indicacions següents: (a) autoritat que formula la sol·licitud, (b) objecte i motiu de la sol·licitud, (c) en la possible, identitat i nacionalitat de la persona de què es tracti, i (d) nom i adreça del destinatari, quan sigui procedent”

I conclou dient que en determinades comissions rogatòries “s’esmentarà a més la inculpació i contindrà una exposició sumària dels fets”. I a això s’agafa, com si d’una mena de maniobra dilatòria fos, l’Audiència de Madrid per frenar el simple lliurament de la querella, que hauria d’haver posat en marxa el cronòmetre el cas. D’entrada, la sala indica en la seva resolució que “a priori, l’auxili que se sol·licita té el seu encaix al Títol I del Conveni relatiu a la notificació de documents processals, que comprèn els articles 7 a 12.”

“No no obstant això, la sala comparteix la qualificació que fan els recurrents que allò sol·licitat excedeix la simple notificació, ja que que es tracta de traslladar l’acte d’imputació derivat de l’admissió de les querelles per part de l’autoritat judicial d’Andorra.” “Per tant, és aplicable l’article 3.1 del conveni, quan es refereix a actuacions d’instrucció. En conseqüència, la sol·licitud d’auxili no compleix els requisits de manera que exigeix ​​l’article 14 del conveni, ja que si bé conté l’autoritat que formula la sol·licitud, l’objecte i motiu de la sol·licitud, la identitat i nacionalitat de la persona que es tracti i el nom i adreça, quan escaigui, no concreta una exposició sumària dels fets i menys una descripció individualitzada dels fets que s’imputen a cada querellat, que és motiu suficient per denegar l’auxili sense més consideracions.”

Punt i final. I “sense més consideracions”. Amb la qual cosa si escau, la batlle instructora del cas al Principat haurà ara de decidir si refà la comissió rogatòria i la torna a enviar.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending