La (llarga) declaració de Miquel segueix endavant a la seu judicial. Tot fa pensar que encara hi ha per dies perquè qui fou màxim responsable de BPA, així ho ha deixat clar, té ganes de donar explicacions i de refermar que es complien totes les mesures necessàries per prevenir les activitats il·lícites. I, també, de deixar clar que algunes de les pràctiques que per a l’acusació serien incorrectes, no només no ho eren pas sinó que estaven admeses pels reguladors i eren habituals a la resta d’empreses del sector.
Sobre les cases de canvi, Miquel ha remarcat que “des del 2000 estaven sotmeses a algun banc central o altres reguladors i eren perfectament homologades”
Un exemple paradigmàtic són les operacions amb les cases de canvi d’Amèrica Llatina, principalment les d’Argentina. Miquel ha volgut recordar que aquestes entitats són “institucions regulades” a una part del món on molts països “no tenen una estructura de serveis bancaris com la coneixem a Europa” que, a més, van guanyar importància en moments concrets, com ara durant el ‘Corralito’ a l’Argentina. I amb elles també era necessari operar i es feia perquè “des del 2000 estaven sotmeses a algun banc central o altres reguladors i eren perfectament homologades”.
També ha defensat l’obertura del que es va conèixer com a comptes exprés, amb els quals es podia operar en 48 hores. “Era un compromís de qualitat de comptes exprés perquè poguessin dona rel servei de forma àgil i el banc guanyés un client”, ha explicat tot destacant que els clients “estaven ben identificats”. A banda, ha recordat que la UIFAND va emetre un comunicat tècnic demanant mesures de diligència reforçades.
“Si hagués estat prohibit, no es faria un comunicat d’aquestes característiques sinó que s’haurien obert expedients”, ha afirmat. A la vegada, ha volgut recordar que si l’organisme va emetre aquesta nota “no ho va fer perquè només ho fes BPA sinó perquè era una pràctica de la majoria d’entitats regulades”.
Un primer moment de tensió amb el fiscal ha arribat quan aquest li ha volgut demanar si a BPA es buscava algun “equilibri” entre la política comercial del banc i la prevenció del blanqueig. Miquel ha deixat clar que, al seu entendre, “no és una anàlisi correcta”, ja que “la prevenció era absoluta i no es buscava cap equilibri; si algú m’ho hagués plantejat, li hauria dit que no era l’enfocament correcte”.
L’ex-CEO de BPA ha deixat clar que la pràctica dels comptes exprés estava acceptada per la UIFAND, que sí que va demanar una “diligència reforçada”; en cas contrari, “hauria obert expedients”--------
La tensió ha anat a més amb altres dos temes. El primer, la insistència del fiscal a demanar a Miquel si havien rebut alguna informació sobre una possible actuació del FinCEN en les converses que es poguessin mantenir amb corresponsals d’entitats americanes amb les quals treballaven. “Una pregunta una mica estèril”, ha indicat l’ex-CEO de BPA que, però, ha volgut explicar les xerrades mantingudes amb un representant de JP Morgan, que havia optat per tallar operacions amb BPA. “M’ho va subscriure al fet que es considerava Andorra un país tercer i molt subjecte a les restriccions que llavors patia el mercat suís a les activitats que es volguessin desenvolupar amb els Estats Units. No crec que tingués res a veure amb el que el FinCEN volia fer tres anys després”.
I el moment en el qual Miquel ha deixat clar que li incomodava que el fiscal no li deixés completar les seves explicacions ha estat a l’hora d’explicar les formacions sobre prevenció de blanqueig que s’impartien als treballadors de l’entitat. “Escolti primer i després, si vol, em torna a preguntar”, li ha etzibat després de diversos intents per explicar per què un any en concret no es va fer cap. Bàsicament, pel fet que s’havia optat per una iniciativa conjunta amb l’Associació de Bancs que va quedar en no res per culpa del fet que “el proveïdor ens va fallar”. Així, ha deixat clar que “no respon a cap intenció maquiavèl·lica de l’entitat per no formar els seus empleats”.
Un informe posat en dubte
La segona part de la sessió ha servit perquè l’ex-conseller delegat de BPA hagi aprofitat per treure rellevància a l’esborrany d’un informe elaborat el 2013 pel bufet espanyol Molins & Silva sobre els riscos que afrontava l’entitat. Miquel ha recordat que el va encarregar ell mateix, igual que un altre similar sobre Banco Madrid. Aquest darrer, ha explicat, el va validar de seguida. En canvi, ha desqualificat el document sobre el banc andorrà perquè “no em va semblar adient i tenia poca qualitat jurídica”.
L’ex-CEO de BPA ha volgut deixar clar que aquesta situació es devia, per una banda, a un error seu perquè no va escollir correctament la persona que havia de fer les entrevistes a Andorra. Per l’altra, perquè el treball de camp que va fer el bufet tampoc va ser el més correcte.
I, malgrat això, ha admès que algunes de les recomanacions emeses llavors al document es va seguir. Principalment perquè ja estava sobre la seva taula: la decisió de limitar l’obertura de comptes a clients no residents, especialment els d’Espanya. “Volia convèncer els accionistes que això facilitaria les polítiques de prevenció i minimitzaria els riscos de l’entitat”, ha explicat.
Miquel preveu continuar abordant aquest polèmic document en la sessió de dimecres. Polèmic perquè ha tornat a generar la queixa d’alguns dels advocats defensors, davant la insistència del fiscal a demanar com era possible que l’ex-CEO de BPA el tingués. El seu lletrat ha remarcat que “ens el van donar des del bufet de forma voluntària” i l’ha instat a, si ho considerava oportú, “obrir diligències al senyor Molins”.
Altres lletrats han denunciat el que consideren la voluntat per part d’alguns organismes, com ara l’AFA, d’amagar-los documentació que podia ser clau per a la defensa dels seus clients. “No veig normal la instrucció ni que institucions públiques amaguin informació com ho estan fent. Tot plegat és una vergonya”, ha manifestat un d’ells. Davant això, el president del tribunal, Enric Anglada, els ha volgut remarcar que “tenen el camí lliure per actuar contra qui vulguin”.
Comentaris (5)