El cas es remunta al 2020 i el va posar de relleu el Tribunal de Comptes un parell d’anys després en el marc de l’informe corresponent. L’ens fiscalitzador va advertir d’una possible actuació irregular del Consell Superior i en les al·legacions presentades, el llavors president, Enric Casadevall, no va fer res més que confirmar que era conscient que la persona que es va acabar contractant no havia superat els exàmens com hauria hagut de fer, però com que calia algú per reforçar l’àrea d’arxiu i no s’havia presentat ningú més, doncs se la va acabar agafant igualment. En fi, que admetia la situació anòmala que des del punt de vista dels rectors, en aquell moment, del poder judicial, seria a tot estirar una ‘falta’ administrativa.
El cas va anar agafant volada i la fiscalia acabaria acusant i el Tribunal de Corts, òrgan instructor en un primer moment, va arribar a plantejar una condemna per a Casadevall, la qui va ser secretària general de l’ens judicial i ara de nou secretària judicial del propi Tribunal de Corts, Marta Torres, i qui havia estat la responsable de l’arxiu, ara ja sense activitat professional a l’administració de Justícia i que havia participat també del procés de selecció. Corts va assumir el cas en ser llavors Casadevall aforat. Però el president del Consell Superior va declinar la proposta de condemna i en acabat l’etapa pública, el cas va derivar-se a la Batllia que està ara fent les diligències d’instrucció.
I és que de les explicacions donades per l’exresponsable de l’arxiu s’acabaria inculpant, també, el responsable del departament de Recursos Humans del Consell Superior. Però aquest comandament de l’ens judicial es va posar de baixa i tot va quedar aturat fins fa poc, segons que ha pogut saber l’Altaveu. Amb aquest responsable de la gestió de persones de la cúpula judicial ja refet, s’ha reactivat la instrucció. I s’ha tornat a prendre declaració, ara en seu de Batllia, als principals implicats. Responsables del Tribunal de Comptes s’han reiterat en allò que deia el seu informe relatiu al 2020, igual com els professionals de l’auditora externa contractada per fer les anàlisis corresponents.
NEGATIVA
Els dos principals implicats, encausats en el cas, els citats Casadevall i Torres, que van prestar declaració per separat i en dies diferents segons que han explicat ara fonts judicials, es van acollir al seu dret a no declarar. Per tant, no van badar boca. Sí que van explicar-se, com ja havia fet davant el Tribunal de Corts, tant l’exresponsable de l’arxiu com, i especialment, qui era el responsable de Recursos Humans, que ara ha perdut pes perquè l’equip de Josep Maria Rossell ha contractat una altra persona per ocupar la plaça.
Qui era el responsable de Recursos Humans hauria asseverat que en tot moment complia ordres i que seguia els passos que li dictaven els responsables designats de l’òrgan de gestió judicial
Qui va ser el màxim encarregat de la gestió de persones al Consell Superior, que segons diverses fonts va tenir un pes molt important en moltes de les decisions internes adoptades o de les situacions viscudes entre el personal de l’ens judicial, s’hauria tret de sobre qualsevol responsabilitat directa. O dit d’una altra manera, hauria asseverat que en tot moment complia ordres i que seguia els passos que li dictaven els responsables designats de l’òrgan de gestió judicial.
Aquest encausat, com la resta llavors, hauria declarat només en presència de la instructora, del fiscal i del seu representant lletrat. En aquest cas, de la seva advocada. Segons les fonts judicials consultades, per recomanació mèdica després d’un llarg període de baixa s’hauria demanat a l’ens instructor que no convoqués la resta de parts, com sí que passa en molts altres procediments iguals. No podent ser interrogat aquest inculpat pels advocats d’altres parts, tampoc als altres encausats els va poder interrogar ningú més que no fos el seu propi advocat o la batlle instructora o el fiscal encarregat del cas.
I l’exresponsable de l’arxiu, segons les fonts, s’hauria reiterat en les explicacions ja donades, que segons les fonts consultades, serien les més clares, contundents i transparents. La professional de l’arxivística en qüestió, hauria admès com no podia ser d’altra manera, que ella va signar les actes corresponents del procés de selecció. No obstant, amb anterioritat ja hauria advertit que la candidata que es volia contractar no havia arribat a la nota mínima exigida per a una prova invalidant. És a dir, que hauria alçat la veu preveient que es cometia una anomalia.
No obstant, hauria acabat signant perquè així li haurien demanat els seus superiors jeràrquics, que no serien cap altres que la resta d’inculpats. També és cert que la resta de components del Consell Superior de la Justícia d’aquell moment haurien tingut accés a la documentació relativa al procés de selecció i ningú, aparentment, no hauria alçat la veu ni hauria posat cap objecció a la contractació que ara està sota la sospita d’una hipotètica prevaricació. El primer cas d’aquesta naturalesa que arriba tan enllà judicialment en la Funció Pública.
Comentaris (2)