L’operari públic en qüestió va al·legar que no s’havia donat audiència a l’interessat, abans d’adoptar la resolució impugnada i que aquesta omissió comportava la nul·litat de l’acomiadament, i com a conseqüència de la mateixa, que tenia dret a ser indemnitzat per l’import de les remuneracions que ha deixat de percebre des del 5 d’agost de 2021, així com una indemnització de 45 dies de sou per any de servei prestat, a partir del 24 de desembre de 2018.
El comú va respondre, d’entrada, que el cessament va ser motivat per la manifesta manca de rendiment de l’interessat, que mostrava una incapacitat per dur a terme les seves funcions i una manca de respecte continua envers tercers. També es va exposar que s’havia informat per escrit el recurrent que, atesos aquests antecedents, s’elevava a la junta de govern la proposta del seu cessament, donant-li l’oportunitat de manifestar-se al respecte. Tanmateix, l’interessat es va negar a signar la corresponent notificació.
“La negativa del recurrent a rebre la notificació de la proposta de cessament equivalia a tenir-la per realitzada vàlidament i, en conseqüència, l’administració comunal podia seguir amb la tramitació de l’expedient i procedir a adoptar la decisió definitiva”
Sobre les indemnitzacions, la corporació mantenia que el recurrent només tindria dret, en cas de prosperar les seves pretensions, a una compensació igual a 45 dies de sou per any de servei prestat. A més, el seu vincle llavors vigent amb el comú, com a treballador públic interí, es va iniciar l’1 de desembre de 2019. El cas ha estat resolt recentment per part de la sala administrativa del Tribunal Superior, que ha validat l’acomiadament tot i alguna petita anomalia en la comunicació.
Segons la sala, “la qüestió fonamental que plantegen les parts consisteix en determinar si la Corporació va atorgar en la deguda forma el preceptiu tràmit d’audiència a l’interessat, abans de resoldre sobre la revocació del seu nomenament”. En el cas que ha examinat el tribunal, el contingut de les actuacions permet constatar que, “en data 4 d’agost de 2021, es va adreçar al recurrent una comunicació en què es feia constar que, en base a l’informe elaborat pel cap de l’àrea d’Higiene que recollia l’existència de reiterades infraccions i incompliments de les funcions pròpies del seu lloc de treball, s’elevava a la Junta de Govern la proposta de cessament com a treballador públic interí”.
Consta en el mateix document que l’interessat “es va negar a signar i rebre la comunicació i la documentació annexa”. És cert, manté la sentència, que aquesta comunicació no concedia un termini específic per formular al·legacions i que no era suficient la mera possibilitat d’exposar observacions verbals en aquell moment. “Tanmateix, aquesta irregularitat no ha de conduir en aquest supòsit a l’anul·lació de l’acte impugnat” perquè “no es pot oblidar que l’agent es va negar a rebre la comunicació que se li adreçava, que incorporava com annexos els informes relatius a la seva actuació professional.”
I és que “la negativa del recurrent a rebre la notificació de la proposta de cessament equivalia a tenir-la per realitzada vàlidament i, en conseqüència, l’administració comunal podia seguir amb la tramitació de l’expedient i procedir a adoptar la decisió definitiva”. I encara la sala insisteix en el fet que “la pròpia actuació de l’interessat, negant-se a rebre la comunicació administrativa i la documentació annexa, condueix a concloure que no tenia intenció de formular al·legacions i, per tant, que la resolució final hagués estat la mateixa, la qual cosa exclou l’existència d’una irregularitat de caràcter invalidant”.
Per tot plegat es desestima el recurs d’apel·lació i es confirma “el seu cessament”, amb la qual cosa es “fa innecessari examinar la hipotètica procedència d’una eventual indemnització”.
Comentaris (8)