Vallecillo, que operava fins a entrar a la presó malaguenya com a agent immobiliari, gestor d’allotjaments turístics a la Costa del Sol espanyola, va anar dilatant l’inici del compliment de condemna. Però finalment, i després de triar centre i que no se li posessin pegues, fa poc més d’un mes, segons que ha pogut saber ara l’Altaveu, que compleix la reclusió ferma imposada per l’Audiència nacional espanyola arran de la sentència recaiguda arran de la querella interposada per qui va ser l’impulsor i titular de la societat que ostentava l’operador turístic, Julio Ascarza.
Ascarza sempre va mantenir la seva honorabilitat i la bona marxa del receptiu. I encara ara manté que la seva única gran errada va ser confiar plenament amb qui va ser durant llarg temps la seva mà dreta. De fet, el fet d’ampliar negocis fins i tot a Mèxic donant total llibertat de moviments a Vallecillo, se li va acabar girant totalment en contra. I quan va descobrir les maniobres de Vallecillo -que va accedir a l’accionariat de la companyia- i la seva dona, ja va ser tard. I malgrat els intents per mirar de cancel·lar deutes i tapar els forats creats pel director, no va ser possible. I Ski Art va haver d’abaixar la persiana malgrat que tècnicament, jurídicament, mai no ha fet fallida.
ACORD DE CONFORMITAT
La condemna que està complint ara l’exdirector de l’operador turístic és fruit d’un acord de conformitat. Ascarza tenia molt ben travada la querella i els moviments fets per Vallecillo, que va anar distraient diners i diners d’Ski Art per a despeses personals de tota mena. Fins i tot va suplantar en certa forma l’operador turístic i li ‘robava’ clients per dur-los cap a una altra companyia que va passar a controlar ell en solitari. Les evidències que va posar el fundador d’Ski Art sobre la taula de l’Audiència nacional espanyola van ser irrefutables.
I Vallecillo i qui llavors era la seva esposa no van poder fer res més que atendre’s a un acord de conformitat. I és que segons els indicadors econòmics constats pels magistrats, “la manera com es va administrar la societat per part de Vallecillo va ser lesiva per als interessos de la mateixa i els dels seus socis i van abocar la societat a una situació de fallida (...). A més, hi va haver una lliure disposició dels recursos econòmics de Vijuva (nom formal de la societat que comercialment operava com a Ski Art) com es desprèn dels extractes bancaris analitzats ja que hi ha moviments importants a favor seu (ingressos) que no semblen respondre a cap tipus de remuneració o percepció vinculada a l'activitat econòmica” de l’empresa i “n’hi ha d’altres que sí, com ‘Nòmina Ski Art’” però va resultar que es pagaven remuneracions duplicades als ara condemnats.
Més enllà de la pena de presó -a l’exesposa de Vallecillo se li van imposar dos anys com a còmplice en l’apropiació indeguda continuada-, a tots dos se’ls va condemnar de manera solidària a abonar 446.000 euros a la societat els comptes de la qual, d’una manera o altra, van acabar buidant. Tots dos, però, s’han declarat insolvents i els antics responsables i impulsors d’Ski Art ja es fan pagues que mai veuran ni un cèntim d’euro d’allò que Vallecillo i María José Yepes, que aquest és el nom de l’altra condemnada, van distreure.