Novament, els magistrats han donat la raó a persones que, després de mesos i anys d’espera, continuaven sense tenir una decisió judicial que els afecta. És el cas del primer dels recurrents que han guanyat la batalla a l’alt tribunal. El febrer del 2017 la Batllia va dictar el bloqueig i el control dels seus comptes. A finals de març, la seva defensa va demanar l’aixecament de la mesura. El passat novembre, farts de no tenir resposta, van decidir anar al TC.
També ha estat admès a tràmit un altre recurs per fets similars i tot fa pensar que acabarà en una sentència de nou favorable al recurrent en unes setmanes
El mateix fiscal va decidir no oposar-se al recurs. I, ara, els magistrats han posat en relleu que “la complexitat de la causa en el seu conjunt, així com el nombre de les parts, tampoc poden justificar el termini ni l’absència de la resposta” que, a més, “només es refereix a una part imputada i a una sola cautelar i a un sol compte bancari”. Per això, estima el recurs i declara la vulneració del dret, exigeix a la Batllia que es pronunciï sobre la petició “amb la major brevetat possible” i avisa que cal una indemnització.
Resolució similar a la inclosa en la segona sentència. En aquest cas, als recurrents se’ls va obrir l’octubre del 2018 diligències prèvies per un presumpte delicte de blanqueig de diners, fet que incloïa l’embargament i el bloqueig dels seus comptes. El juny del 2020, vist que no s’avançava en el cas, es va demanar que s’arxivés i s’aixequessin les mesures. Des de llavors, cap resposta. El novembre es va optar per anar al TC.
El mateix fiscal ha admès que en aquest cas, el temps transcorregut “no és raonable”. Aquest argument el recull el tribunal. “Tot i recordar la complexitat de la causa, (...) conclou que els criteris establerts per la jurisprudència constitucional per apreciar el caràcter irraonable de la dilació impugnada estan reunits en aquest cas, i recorda igualment les dificultats estructurals causades per la manca de mitjans que duen a aquest tipus de situació”, indica la resolució que, per tant, també atorga l’empara reclamat.
I tot apunta que no serà pas la darrera sentència en aquest sentit. El TC ha admès a tràmit el recurs presentat per una altra dona que també es queixa de la inactivitat de la secció d’instrucció especialitzada de la Batllia. És bastant probable que, en uns mesos, hi hagi una altra resolució que suposi una tibada d’orelles per a la Justícia andorrana.