Per enèsima vegada, el TC ha de renyar la Justícia pel col·lapse que pateix i per com afecta els administrats. En aquest cas, tot arrenca d’un procediment judicial a Espanya. Els dos recurrents van ser condemnats pels delictes continuats de falsedat mercantil i malbaratament de cabals públics, comesos mentre eren respectivament el degà de la Facultat de Medicina i la directora del departament d’Estomatologia de la Universitat del País Basc.
Posteriorment, i arran d’un informe de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF), es van detectar comptes corrents de tots dos amb operatives sospitoses o no justificades. Per això, es va iniciar un procediment de diligències prèvies per un presumpte delicte de blanqueig. El novembre del 2016, la Batllia va dictar l’embargament. Ja el juny del 2018, tots dos van prestar declaració.
Des de llavors, els dos recurrents van presentar fins a cinc peticions demanant l’arxivament de la causa i el desbloqueig dels comptes, tot argumentant que els diners allà ingressats no tenien cap relació pels fets pels quals van ser condemnats a Espanya. La primera, el juliol del 2018. La darrera, el setembre del 2021. No va ser fins al 3 de gener d’enguany que van tenir resposta: negativa. No només això; també s’encetava una comissió rogatòria a Espanya per demanar un estudi patrimonial dels investigats.
El passat maig, tots dos van presentar el recurs d’empara abans esmenat. I, ara, el TC ha donat resposta, parcialment positiva. Els dos recurrents demanaven que es declarés la vulneració de drets, així com que s’anul·lés els autes on es decidia la comissió rogatòria. A la primera demanda, el Constitucional els ha donat la raó
I és que, com remarca la sentència ara feta pública. “D’acord amb la jurisprudència constant i reiterada d’aquest Tribunal en la matèria, cal constatar que ni la complexitat de la causa, ni l’actitud de les parts, ni l’activitat processal poden justificar el termini de 41 mesos que separa la primera petició d’arxivament i de desbloqueig dels comptes dels recurrents -20 de juliol del 2018- i l’aute de resposta de la Secció d’Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia -3 de gener del 2022”, remarca la resolució. Per tant, s’ha vulnerat el dret a un judici de durada raonable. I tots dos recurrents tenen dret a ser indemnitzats.
En canvi, pel que fa a les altres pretensions, els magistrats entenen que les decisions del batlle instructor són “raonables, lògiques i no arbitràries”. En conseqüència, en aquest cas es desestimen.