El Tribunal de Corts ha declarat un dels processats en rebel·lia en no haver-se pogut desplaçar fins al Principat d’Andorra. La resta de 23 imputats segueixen la vista des de la sala magna. La sala magna de la Seu de la Justícia acull la vista amb un màxim de vuitanta persones -processats, advocats i magistrats inclosos- segons les directrius donades pel ministeri de Salut arran de l’impacte encara de la pandèmia. Anglada ha anunciat d’entrada que el judici s’iniciarà amb la declaració dels processats. El president del tribunal ha aclarit aquest fet després que alguns dels implicats hagin sol·licitat alterar l’ordre de la vista i que primer es practiquessin altres proves abans que es prengués testimoni als processats.
Una vegada aclarida aquesta circumstància, el Tribunal de Corts ha donat la paraula als advocats defensors que han sol·licitat fer algunes peticions abans d’iniciar-se la declaració dels processats. Entre altres coses, algunes defenses han posat de manifest que han tingut notícies pels mitjans de comunicació de recusacions i querelles en relació amb el fiscal general. Han recordat que si s’iniciava la vista amb la possibilitat que o bé el Consell Superior o la sala penal del Tribunal Superior dictin alguna resolució que pugui afectar el ministeri públic podria tenir conseqüències fins i tot per a la composició de la sala. Per aquest motiu s’ha demanat que se suspengués la vista fins que no es resolguin qüestions pendents.
La vista s’ha aturat mitja hora perquè el tribunal pogués debatre les demandes rebudes. Enric Anglada ha refusat les dues peticions fonamentals que s’han fet, una relativa a la incorporació de documentació relativa a l’empresari valencià resident a Barcelona Rafel Pallardó, citat com a testimoni en aquesta causa, i la demanda de suspensió pròpiament dita. El president de la sala ha explicat que totes les accions que s’havien fet abans del 31 de maig per mirar d’aturar el judici han estat resoltes i, per tant, “en aquest moment processal no hi ha cap motiu per no començar” la vista.
El judici de fons s’ha iniciat amb l’interrogatori a Joan Pau Miquel, que després de recordar que la seva vida actual, més enllà de la família, està centrada en la defensa del cas, ha començat a explicar tots els mecanismes de control que hi havia al banc per evitar anomalies. Ha deixat clar que BPA tenia voluntat de millorar constantment i d’afegir-se a les millors pràctiques de la indústria bancària, fins i tot més enllà de les recomanacions del regulador. Miquel ha deixat clar que l’aute de processament presenta moltes llacunes o deficiències que no recullen la realitat.
Comentaris (3)