Ja fa molt temps que les famílies de les malaurades víctimes en el sinistre laboral van ser indemnitzades. En gran part ho va fer l’empresa portuguesa Ambicepol, per a la qual treballaven els encofradors mortalment accidentats, a través de la seva companyia asseguradora, que és la que de forma directa ara està fent accions judicials. La llei portuguesa obliga a indemnitzar d’immediat les víctimes com a mesura de reparació del dany causat i a establir posteriorment les compensacions empresarials escaients. Tant la constructora com l’asseguradora han intentat ser part en la causa judicial oberta per la via penal i no han estat acceptats.
Davant d’això, com a mínim l’asseguradora, que és qui va pagar, va iniciar un procés civil de reclamació de quantitat, contra qui fos responsable del sinistre. Està clar que la culpa no va ser dels treballadors i, en conseqüència, ni els operaris, ni l’empresa per a la qual treballaven, ni la seva asseguradora no tenien cap responsabilitat ni havien d’afrontar, a la fi del procés, cap pagament. Ben al contrari. Però l’asseguradora portuguesa implicada no ha pogut ser rescabalada perquè els tribunals andorrans van aturar el cas en espera que es fes el judici per l’accident pròpiament dit i s’establissin els responsables de l’enfonsament de l’estructura.
Gairebé catorze anys no s’ha celebrat encara el judici i, per tant, no es pot tancar del tot el cas. D’aquí que ara les esmentades companyies hagin interposat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional -fa una dotze d’anys ja es van queixar per no poder constituir-se com a actors civils en la causa penal- per tal que es reconegui la dilació indeguda. El retard desmesurat en resoldre el cas. I que, en virtut de la declaració de la vulneració del dret a gaudir d’un procés judicial de durada raonable, s’obri la porta a una indemnització per aquest concepte, que res tindria a veure amb els muntants que hauria de percebre l’asseguradora per les compensacions ja avançades.
Hores d’ara, la instrucció ja està del tot acabada. Hi ha una desena de processats entre la multinacional RMD Kwikform, encarregada del muntatge de l’estructura que es va enfonsar, la direcció facultativa de l’obra i els responsables de l’UTE adjudicatària dels treballs. Segons les fonts judicials consultades, el cas estaria a la taula de la fiscalia per tal que qualifiqui els fets i sol·liciti, si ho creu convenient, la pena que consideri.
Una vegada fet aquest pas i un cop hi digui la seva les defenses dels implicats -si és que no es recorre a la via del denominat judici de conformitat- s’hauria d’obrir la porta a la celebració de la vista oral davant el Tribunal de Corts. I perquè el cercle es tanqui del tot encara hi haurà la possibilitat que s’hagi de pronunciar la sala penal del Tribunal Superior, amb la qual cosa la decisió ferma i executiva encara es pot allargar un temps més que notable.
Comentaris (5)