“El sentit comú i la cerca són els únics mitjans de què disposem en la causa general del ‘cas BPA’”

El fiscal general repassa els informes policials en el marc de l’exposició de les seves conclusions del judici per intentar evidenciar que el banc afavoria el blanqueig de capitals del clan de Gao Ping gràcies a factures falsificades que presentava Rafael Pallardó

El fiscal general, Alfons Alberca, intervenint en un acte.
El fiscal general, Alfons Alberca, intervenint en un acte. Toni Solanelles

Deu ser que la fiscalia no té gran cosa concreta per poder acusar els processats en la causa general del ‘cas BPA’. O això, o és que realment hi ha tant que a Alfons Alberca no li fa falta gran cosa per demanar anys i panys de presó per a una vintena llarga de persones. Els acusats tenen clar que el fiscal general no té on agafar-se. Per a l’acusació particular exercida pel Govern, la teorització que durant dos dies ha llançat Alberca està sent genial. I el fiscal ha deixat clar el què:  “El sentit comú i la recerca són els únics mitjans de què disposem en aquesta causa.”

En fi, que la fiscalia general tira de generalitats i de suposicions per mantenir l’acusació. Parteix de la base que el clan de Gao Ping era màfia i a partir d’aquí, a BPA se li pot endossar qualsevol cosa. Qualsevol cosa que avalin els informes de la policia andorrana que, mai mai mai, han investigat de forma directa els empresaris xinesos establerts al tomb de Madrid. Els especialistes en blanqueig de la policia andorrana el que han fet a tot estirar és analitzar documentació de la policia espanyola.

I el que ha fet aquest dimarts el fiscal general en la segona jornada del seu informe de conclusions és repassar a la seva manera i a ‘grosso modo’ els estudis policials per donar per fet que el grup de xinesos eren agressius, que atorgaven favors o ‘compraven’ funcionaris. “Conductes mafioses, de conducta de domini, de domini de persones”, ha insistit Alberca que aquest matí ha parlat més dels delictes del grup xinès que el que ho ha fet en mesos, anys de judici, en moltes de les coses de les quals es parla ara, mai abans s’havien tractat.

Els acusats tenen clar que el fiscal general no té on agafar-se. Per a l’acusació particular exercida pel Govern, la teorització que durant dos dies ha llançat Alberca està sent genial

Però tot això “és el que es deriva de l’examen de les actuacions”, ha insistit el fiscal tot recordant que les defenses han aportat molta documentació durant el procés i retraient-los que si es pensaven que ell no es llegiria la documentació, resulta que ho llegeix tot. Fins i tot la tesi doctoral elaborada per un dels processats. “Que és molt interessant, no els dic que no, però que no tenia res a veure amb el que estem fent ara”.

Alberca ha deixat clara novament que “no estem parlant de compensacions” i que el que s’analitzat “no és delicte fiscal”, sinó que va, a parer del fiscal, molt més enllà. És “tipologia clàssica, bàsica del blanqueig de capitals”. I si “a sobre emissors i receptors de factures no coincideixen i les factures no responen a una activitat comercial explicada pel client, perquè la pericial aportada (per una de les defenses) ens ha dit que no té cap lògica que les factures no siguin reals”.

El fiscal general ha tornat a insistir que “les explicacions no quadren” i s’ha referit a les activitats de membres del clan de Gao Ping a França o a Itàlia. Com mantenen els processats i les seves defenses, “resultarà que allò que no s’ha pogut provar ni a Espanya, ni a Itàlia ni a França, ho havíem de saber nosaltres a Andorra”. “El sentit comú”, seria segurament la resposta d’Alberca, que els ha enviat un missatge a tots ells: “Les fases del blanqueig, a part de conèixer-les, s’han de complir”.

Alberca també ha remarcat que no calia que cap organisme regulador establís una normativa sobre aquelles pràctiques bancàries que es podien fer i les que no, perquè n’hi ha que “ho prohibeix el Codi penal” que és “el negatiu” del que estableix la Constitució. És a dir, la Constitució dóna drets, per dir-ho d’alguna manera, i el Codi penal els retalla, recull les pràctiques antijurídiques.

Advocats i processats esperant per entrar a la sala en la represa del judici.

Relacionat

Gir de guió en el ‘cas BPA’: la fiscalia convida els acusats a provar que el que feien era lícit

El màxim responsable del ministeri públic ha situat en un dels epicentres de tot plegat el fet que Rafael Pallardó, l’empresari valencià establert a Barcelona que formava segons la fiscalia part de la ‘delegació’ blanquejadora de Gao Ping, treballés amb factures falsificades. I que “les mateixes factures son pagades en diverses ocasions”. “La mateixa factura ha estat pagada per vàries entitats. Per tant, la conducta feta pel senyor Pallardó és típica”, ha dit Alberca.

Però no ha aprofundit en el motiu pel qual un banc s’ha aniquilat i els altres no tenen cap problema. Potser, segons que ha apuntat el fiscal, perquè en el cas de BPA Pallardó “era l’únic client que feia servir aquests canals. No hi havia cap client que hagués introduït en tres anys i mig 70 milions i els transferia gairebé de manera immediata després cap a la Xina. Que hi havia d’altres que feien servir aquest esquema? És possible. Però amb aquests volums… ningú, ningú, ningú.”

I és clar, a partir d’aquí cal aplicar el sentit comú. Obviant si hi ha proves o no. Si el nas diu cap a la Comella, facin cas al nas.

Comentaris (4)

Trending