Cert que el cas del noi -són bessons de dotze anys- és més complicat de justificar perquè marxa per voluntat pròpia. Però el Govern és conscient que la patata calenta que fa mesos que té sobre la taula amb un cas extremadament complicat s’ha enverinat ara de molt mala manera. L’afer fa unes setmanes que està a la Batllia. El batlle de menors té damunt la taula l’expedient tramitat des d’Afers Socials per tal que prengui les resolucions escaients davant l’absència a classe dels menors. En relació amb la nena, però, com a mínim, aquest argument ara mateix ha decaigut.
La nena va a escola. I és l’escola la que li priva de seguir la jornada lectiva pel fet de portar el vel i atès el que fixa el reglament intern cuinat de manera expressa i amb celeritat per l’Escola andorrana. La Batllia que tramita l’afer de l’absentisme escolar està al cas del procediment urgent i preferent instat per la família dels infants per vulneració de drets fonamentals i sobre el qual els propis organismes jurisdiccionals n’han decidit allargar el termini que tenien per llei per resoldre per donar-se, unilateralment, un més mes per donar resposta a la situació denunciada.
Només via llei qualificada es poden limitar drets fonamentals i principis constitucionals, i la Carta Magna deixa clar que no es pot discriminar per raó de creences religioses
Una situació que totes les fonts consultades asseguren que és d’extrema complexitat i molt difícil solució. Jurídicament, tot l’entramat generat és extremadament complicat. I d’arribar al Tribunal d’Estrasburg -i la família dels menors ja hauria insinuat en més d’una ocasió que està disposada a esgotar totes les vies- Andorra es veuria immersa en un ‘jardí’ legal de difícil sortida i conseqüències imprevisibles. Al ministeri d’Educació, segons les fonts consultades, en són plenament consultades. I tenen clar que s’està contra les cordes.
Almenys en el cas de la nena no es pot al·legar ara mateix absentisme escolar. D’aquí que el batlle, que hauria de valorar una retirada de la custòdia dels menors, previsiblement, retardi qualsevol decisió. Com ho ha fet el seu col·lega en el procediment previst en l’article 41.1 de la Constitució. I és la Constitució, justament, la que deixa clar que no es pot discriminar per motius religiosos. Això, si és que es considera -i aquí hi ha un acord ampli que la consideració és correcta- que el vel és un símbol religiós i no una ‘simple’ indumentària. En qualsevol cas, la Carta Magna permet la pràctica, al Principat, de totes les religions mentre els comportament en qüestió no siguin contraris a l’ordre públic.
Per tant, una primera lectura jurídica, i aquí és on el ministeri comença a tenir clar que de ben poc li va servir aprovar a corre-cuita una modificació del reglament de funcionament intern de l’Escola andorrana, és que la limitació de drets fonamentals, de principis garantits i assegurats per la Constitució, només es pot fer via llei qualificada. És de calaix que un reglament intern d’un centre escolar no té aquest rang. Ni molt menys. Per tant, l’argumentació de Govern ara mateix està totalment en l’aire. I fins i tot la Justícia està ara mateix contra les cordes.