La secció administrativa de la Batllia acaba d’admetre a tràmit la demanda que reclama la nul·litat de la venda dels bons de BPA, que és tant com dir l’Agència estatal de Resolucions Bancàries (AREB), que és qui tutela el banc en fase de resolució, a JC Flowers. La petició formulada per antics responsables, dirigents i propietaris de l’entitat bancària afectada per la nota del FinCEN i la ‘policia patriòtica’ destaca que el procediment pel qual uns bons que havia emès del no-res el banc de nova creació i van ser endossats a BPA van tornar mans ja no de Vall Banc sinó del seu accionista, JC Flowers, no es va fer seguint el que marca la normativa pel qual es poden regir aquest tipus d’operacions.
És clar que l’admissió a tràmit d’una demanda administrativa és poc menys que un tràmit. En canvi, no és cap tràmit que la Batllia pretengui arxivar una querella criminal i el seu ‘superior’, en aquest cas el Tribunal de Corts, li digui que ni parlar-ne i l’obligui a investigar. I aquest és el segon cas sobre els CoCo’s que hi ha sobre la taula. La instrucció ordenada per Corts ja està en dansa. I s’ha de fer les diligències escaients per veure si hi ha un component delictiu en una operació de compra-venda que, pel cap baix, hauria suposat unes pèrdues de 58 milions en xifres rodones, que segurament van ser més, a BPA.
O el que és el mateix, com que llavors el banc ja s’havia nacionalitzat, doncs un dany econòmic per a l’Estat andorrà. Al seu tomb, JC Flowers va acabar pagant poc més de 12 milions per un títol que el seu propi banc, Vall Banc, havia emès mesos abans per 70 milions a canvi d’uns actius que la pròpia entitat bancària, en els seus comptes, va xifrar en 96 milions. Amb tot, com a mínim un desgavell que per la via administrativa i la penal s’està mirant d’aclarir. Una de les derivades més escandaloses de tot el que ha originat el ‘cas BPA’ a posteriori a la intervenció del banc.