Així es pot constatar si s’estudien les resolucions adoptades pel TC des de juliol del 2020. Un període en total de dos anys, al llarg del qual els magistrats han emès un total de 75 sentències davant els recursos d’empara que els han arribat i que han admès a tràmit. D’aquestes, 35 resolucions els van acabar desestimant, tot refermant quer la Justícia havia actuat de forma correcta.
En canvi, en 40 ocasions, el Tribunal va entendre que, efectivament, s’havia produït una vulneració d’alguns dels drets reconeguts a la Carta Magna. I una notable majoria de casos es tracta del que queda establer a l’article 10. I, més concretament, el seu apartat segon que, entre altres punts, exigeix que a tota persona se li garanteixi “un judici de durada raonable”.
En concret, de les 40 sentències, 27 van acabar declarant que, al llarg de diferents processos judicials, s’havia infringit aquest dret. I la situació s’havia viscut tant en els àmbits penal com en els administratius i civils.
En la majoria de decisions, es tiba les orelles a la Justícia pel fet que en procediments la complexitat dels quals no ho justifica, la instrucció s’allarga en excés. O, fins i tot, que davant les peticions dels implicats en l’afer no hi ha cap resposta.
En tots aquests casos, a més, es posa en relleu que la persona, física o jurídica, té dret a reclamar una indemnització a l’Estat per aquesta lentitud. Per tant, queda clar les dilacions judicials també suposen un impacte per a les arques públiques.
Comentaris (3)