Les dones guanyen per golejada en la carrera judicial i fiscal

L’elevada presència de secretàries judicials decanta fortament la balança en l’informe sobre l’impacte de gènere en les altes esferes de l’administració de Justícia durant el 2023

Una imatge de la façana de la Seu de la Justícia.

Les dones són majoria en la carrera judicial i fiscal, tot i que la Batllia la presideix un home igual com passa amb el Tribunal Superior i el fiscal general de l’Estat també és un home. Certament, al Tribunal de Corts ha tingut dues presidentes en els temps més propers. L’elevada presència de secretàries judicials decanta fortament la balança en l’informe sobre l’impacte de gènere en les altes esferes de l’administració de Justícia durant el 2023.

El Consell Superior de la Justícia ha fet arribar al Govern i al Consell General l’informe sobre l’impacte de gènere en l’àmbit judicial de l’any 2023. L’informe respon al manament de l’article 37.3 de la Llei qualificada de la Justícia, la finalitat del qual és la necessitat d’analitzar la distribució de gènere als diferents tribunals judicials en l’any 2023, amb l'objectiu d'identificar possibles disparitats de gènere i el seu impacte en el sistema judicial. Aquest informe també s’ha fet arribar a l’Institut Andorrà de les Dones.

Per jurisdiccions, a la Batllia hi ha onze dones i sis homes -sempre al capdamunt de l’escalafó de les oficines judicials, que quedi clar-; a les segones instàncies hi ha set magistrades i vuit magistrats. Hi ha cinc fiscals adjuntes i tres d’adjunts, més el fiscal general, que també és home. Finalment, i com s’ha apuntat, en les secretaries judicials hi ha una majoria femenina aclaparadora. 21 són dones i ‘només’ vuit són homes. Per tant, és més que dobla el nombre de dones respecte el d’homes. 46 per 22.

A la Batllia hi ha onze dones i sis homes -sempre al capdamunt de l’escalafó de les oficines judicials, que quedi clar-; a les segones instàncies hi ha set magistrades i vuit magistrats. Hi ha cinc fiscals adjuntes i tres d’adjunts, més el fiscal general, que també és home. Finalment, i com s’ha apuntat, en les secretaries judicials hi ha una majoria femenina aclaparadora. 21 són dones i ‘només’ vuit són homes

Aquesta elevada presència de dones en l’administració judicial no té res a veure amb polítiques de gènere específiques. Ha estat un procés que s’ha anat donant de manera natural. A nivell general cal destacar que les dones tenen una representació rellevant més enllà de la simple paritat de gènere en les diferents instàncies judicials i en la fiscalia, el que comporta la no afectació de la representativitat i la diversitat de perspectives en la presa de decisions judicials.

Des del prisma de la igualtat efectiva de dones i homes com a objectiu per superar la desigualtat estructural general que pateixen les dones respecte als homes aferma la imparcialitat i legitimació del sistema judicial. Des del Consell Superior de la Justícia es valora com a important garantir que la composició de gènere als diferents tribunals reflecteixi la diversitat de la societat, la qual cosa pot millorar l'accés a la justícia per a la ciutadania en el seu conjunt, independentment del seu gènere.

En aquest sentit, es continua treballant amb la implementació i el reforç de les polítiques que promoguin la igualtat de gènere en la selecció, contractació, formació i promoció dins del sistema judicial, així com en la sensibilització i formació. En aquest sentit s’estan executant programes de sensibilització i formació sobre biaix de gènere i diversitat per a jutges, advocats i personal judicial.

Actualment es continua treballant per establir mecanismes d’avaluació per rastrejar la composició de gènere als tribunals i abordar qualsevol disparitat identificada de manera proactiva, ja que abordar les disparitats de gènere en l'àmbit judicial del Principat d'Andorra és fonamental per garantir l'equitat, la justícia i l'eficàcia del sistema judicial en conjunt.