Nombrosos mitjans de comunicació catalans i espanyols es fan ressò aquest dimecres d’unes noves gravacions que han aparegut, i que no formen part de cap causa judicial, en què el citat Fernández Díaz i els policies Eugenio Pino -llavors director adjunt operatiu de la policia espanyola- i José Manuel Villarejo, controvertit comissari ara ja jubilat i una de les peces claus en l’entramat contra la família Pujol, concreten com judicialitzar les indagacions fetes contra l’ex-president de la Generalitat.
En noves gravacions que han aparegut, en converses entre Fernández Díaz, Pino i Villarejo, el llavors ministre diu als policies per activa i per passiva que negarà que ell tingui res a veure amb la denominada ‘Operació Catalunya’
En aquests àudios queda clar que el titular d’Interior amb Mariano Rajoy al capdavant i tots dos encausats en la causa de coaccions contra BPA i d’atac a la sobirania andorrana és el principal impulsor de la denominada ‘Operació Catalunya’, tot i que amb posterioritat ho va negar en diverses ocasions i va traspassar tota la responsabilitat al seu número 2 d’aquell moment, el secretari d’Estat Francisco Martínez, també investigat per la Batllia. De fet, en les gravacions Fernández Díaz deixa clar que negarà haver adoptat qualsevol decisió en relació amb la ‘policia patriòtica’ fins i tot sota tortura.
Un dels efectes col·laterals més commovedors d’aquella ‘Operació Catalunya’ va ser la intervenció i clausura de Banco Madrid i BPA. I això va ser possible per la intervenció, aparentment a partir d’informació errònia o directament falsa, del FinCEN, la unitat dependent del departament del Tresor. La ‘notice’ del FinCEN contra BPA va ser l’origen de la intervenció de l’entitat bancària i la culminació de les coaccions i amenaces que ara s’estan investigant en seu judicial.
Encara a data d’avui, els Estats Units mantenen en secret desenes, alguns centenars, de comunicacions amb institucions espanyoles i andorranes. La xifra exacta no està del tot clara perquè els propis americans s’han contradit en més d’una ocasió. Segons que ha pogut saber l’Altaveu, però, en una de les darreres ocasions que es va referir a la qüestió el successor de Jennifer Shasky Calvery en la direcció del FinCEN, Jamal El-Hindi, hi havia el setembre del 2017 1.399 documents intercanviats entre l’organisme americà i organismes espanyols o andorrans.
D’aquests, i en xifres que no acaben de quadrar, 428 haurien estat lliurats, 55 haurien estat entregats parcialment i n’hi hauria 359 de totalment retinguts. De fet, en un moment donat de la resposta d’El-Hindi hauria reconegut que hi havia fins a 971 comunicacions -que poden ser des d’un correu electrònic a un informe complert- totalment o parcialment retingudes. En aquestes informacions secretes rau en gran part la clau de volta per saber què va passar del cert i com va ser que la ‘destralada’ anunciada el 2014 per policies espanyols a dirigents de BPA s’acabés convertint en ‘cop de martell’ el març del 2015.
Comentaris (10)