Tot arrenca el gener del 2022. L’assalariada va causar baixa per malaltia i la CASS va atorgar-li una prestació mensual. El problema era que només havia estat treballant 56 dies i, prèviament, havia estat d’alta però en règims especials, com ara el de percebre la prestació per desocupació involuntària que no computa a efectes de tenir dret a atur remunerat. Per tant, clarament, hi havia un error per part de la parapública.
Al llarg d’un any, es van anar pagant aquestes prestacions. Quan van passar 12 mesos, la CASS va analitzar si es podia renovar o no i aquí és on va detectar l’equívoc. Es va constatar que havia estat concedida erròniament i es va decidir suspendre-la, així com reclamar els diners cobrats per la dona.
En aquest punt, totes dues parts van acudir als tribunals. La dona impugnava la resolució del consell d’administració i la CASS volia que es declarés que “la nul·litat” de l’acte de concedir la prestació. I aquí és on rau la clau de volta de tot plegat, com evidencia la sentència inicial de Batllia i la de segona instància del Superior.
I és que, es remarca, hi ha una diferència clara entre declarar que una decisió administrativa és “anul·lable” o que sigui “nul·la de ple dret”. I, per tant, tenen conseqüències diferents. En el primer cas, que és el que entenen els tribunals que es dona en aquest procediment, implica que, efectivament, la CASS pot no seguir abonant diners, però no fer cap reclamació. “Si, com s’ha dit, es tracta d’actes anul·lables, la conseqüència és que la CASS pot deixar de pagar les prestacions, però no pot pretendre que l’assegurada li retorni les quantitats rebudes, ja que aquest efecte només es produiria si els actes fossin nuls de ple dret”, estableix la resolució del Superior.
A banda, s’apunta que la parapública va cometre un segon error, ja durant el procediment iniciat en detectar el pagament incorrecte. “És cert que l’article 115 de la Llei de Seguretat Social estableix que qualsevol persona que ha percebut indegudament prestacions de la seguretat social ha de reintegrar el seu import, però cal tenir en compte que cap de les dues resolucions dictades per la CASS esmenten aquest precepte, sinó que va acudir al procediment general per declarar l’anul·labilitat”, s’apunta. Tampoc el va invocar davant la Batllia, fet que impedeix que el Superior es pronunciï en segona instància. Per tant, a l’hora d’actuar per intentar esmenar l’equívoc, la parapública n’hauria comès un altre que, ara, li impedeix poder recuperar els diners pagats incorrectament.
Comentaris (9)