Terrén, investigat en el marc d’una querella interposada per una ONG suïssa en nom d’una de les persones que va ser esclavitzada a les mines de Sierra Leone, feia temps que havia estat citat com acusat. L’home, actualment empresari hostaler al Brasil, donava llargues. Finalment, l’Audiència nacional es va cansar del passotisme de l’exdirectiu d’Orfund i va procedir a formalitzar la seva detenció i posterior empresonament, malgrat que la fiscalia i la defensa van demanar alliberar-lo després d’haver estat detingut.
L’aute d’empresonament és força contundent i deixa clar, a partir de les proves que s’han anat recollint, que Terrén era conscient de les condicions en les quals treballaven les persones esclavitzades en les mines i, alhora, en la resolució del jutge de l’Audiència nacional que investiga el cas es deixa clar, sense citar noms, que el també antic accionista del hòlding empresarial fonedor tenia altres col·laboradors en la comercialització dels diamants a Europa. De fet, Orfund no era altra cosa que la porta d’entrada al continent europeu de les pedres precioses.
A les instal·lacions de la carretera del coll d’Ordino que la companyia va tenir llogades molts anys, la maquinària caríssima que hi havia no es va embrutar mai. Segurament també mai van arribar a funcionar. I el temps que va estar l’arrendador dels locals a poder recuperar la possessió de les instal·lacions, perquè malgrat haver anat en orris la companyia, no hi havia manera de poder disposar d’uns locals que posteriorment acollirien una altra activitat molt similar a la que hi havia hagut, suposadament, amb Orfund.
L’empresari espanyol exresident a Andorra “era plenament conscient de la situació dels qui treballaven en les mines i de les mesures imposades per l’ONU davant les evidències de crims contra la humanitat que estaven sent comesos pel Front Revolucionari Unit”
Però tornem a l’aute d’empresonament. I allí s’hi diu que hi ha “indicis racionals que entre 1997 i 2002, durant la guerra civil a Sierra Leone, Manuel Terrén Parcerisas es va lucrar amb la venda de diamants que li eren entregats per membres del bàndol rebel, el FRU. Els diamants procedien de mines del districte de Kono, on eren extrets per treballadors forçats a treballar en les mines pel FRU en règim d’esclavitud”. Entre aquests treballadors hi havia “gran nombre de civils segrestats pel FRU per treballar a les mines”.
Segueix l’aute indicant que el front rebel “rebia, a canvi dels diamants, armes per continuar la seva campanya bèl·lica i els treballadors eren mantinguts en l’esclavitud com a mitjà per seguir finançant l’alçament rebel del FRU”. La qüestió de les armes lligaria clarament amb el que Terrén va declarar el maig del 2017 al Tribunal de Corts quan Joan Samarra es va querellar contra ell i Jordi Cinca. Terrén va reconèixer llavors contactes amb el tractant espanyol de fusta i suposat traficant d’armes Fernando Fernández Robleda.
S’explica en l’aute que “els diamants obtinguts a Sierra Leone eren comercialitzats a Europa per altres col·laboradors de Manuel Terrén Parcerisas, fent-los passar per diamants extrets d’una mina situada a Libèria”, de la qual les societats participades en certa forma per Terrén a través d’Orfund (Bluestone i DiAndorra) “tenien els drets d’explotació, però de la qual no se n’extreien diamants d’alta qualitat com eren els de Sierra Leone”. D’aquesta manera, s’explica, “el FRU aconseguia burlar l’embargament imposat per les Nacions Unides i les restriccions a la importació de diamants de la zona en conflicte imposades pels països europeus”.
Segons la investigació i allò que avala el jutge de l’Audiència nacional espanyola que instrueix la causa, Manuel Terrén “era plenament conscient de la situació dels qui treballaven en les mines i de les mesures imposades per l’ONU davant les evidències de crims contra la humanitat que estaven sent comesos pel Front Revolucionari Unit”. Davant de tot això es considera que “la intervenció de Terrén ho és en qualitat de cooperador necessari”, com ja s’ha indicat.
I això és així, considera el magistrat, pel fet que “el manteniment dels treballadors esclaus en les mines de Kono només tenia sentit si Manuel Terrén i altres comercialitzaven els diamants i proporcionaven les armes”. En aquest sentit, indica l’aute al qual ha tingut accés l’Altaveu, “la participació de Manuel Terrén ho és en concepte de cooperador necessari del segrest de civils per treballar com a esclaus en les mines i del seu manteniment en l’esclavitud, però també és cooperador necessari dels crims de guerra”.
Dels crims de guerra que hauria comès al seu dia el Front Revolucionari “durant la guerra civil de Sierra Leone i jutjats amb sentències condemnatòries pel Tribunal Especial de Sierra Leone, establert per les Nacions Unides”. I encara un element més: “Aquesta condició de cooperador necessari l’és, també, per tant, pel subministrament de les armes als rebels, en les que l’intercanvi dels diamants per armes era part del tracte i aquelles armes van ser les que van permetre la continuació de les accions armades contra el dret de gents”.
Comentaris (26)