Els tribunals, en aquest cas la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), continuen protegint l’ex-president espanyol Mariano Rajoy. I això que en moltíssimes ocasions, tant l’advocacia de l’Estat com la fiscalia, unes institucions directament o indirectament controlades actualment pel govern de torn, pel PSOE majoritàriament, consideren que en el procés que s’està seguint a Espanya per donar resposta a la demanda d’auxili judicial fet per la Batllia no s’està vulnerant cap dret fonamental de l’ex-líder del PP.
Rajoy es manté en què li pertoca gaudir d’immunitat diplomàtica i no haver de donar compte de res que hagués fet essent president espanyol. Almenys, de res que tingui a veure amb el procés català i el seu pas per Andorra. I continua defensant que si l’ex-agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola al Principat, l’inspector de policia Celestino Barroso, gaudeix d’immunitat diplomàtica, a ell també li correspon.
L’ex-líder del PP continua mantenint que ha de gaudir d’immunitat diplomàtica però no gosa demanar-la oficialment perquè li correspon atorgar-la a l’executiu de torn i ara difícilment el PSOE li concediria
La sala contenciosa del TSJM acaba de dictar una interlocutòria desestimant un recurs de la fiscalia i especialment de l’advocacia de l’Estat espanyol que reclamava que no s’admetés l’acció que al seu dia va promoure Rajoy a través d’un procediment especial i que forma part de tot l’entramat legal dissenyat pels assessors jurídics de l’ex-president espanyol per aturar la causa andorrana que l’investiga -juntament amb Cristóbal Montoro, Jorge Fernández Díaz i diversos comandaments policials- per l’atac a la sobirania del Principat i l’enderrocament de BPA.
L’argumentació jurídica és tan altament tècnica com el procediment seguit, i les conclusions del tribunal són tan rebuscades com la teranyina jurídica a la qual s’aferra M. Rajoy. Però queda clar que mentre que l’advocacia de l’Estat, és a dir, el govern espanyol, és a dir, qui actualment li hauria d’atorgar l’empara diplomàtica, no veu que s’estigui vulnerant cap dret a l’ex-líder del PP pel simple fet que es doni curs, en l’àmbit administratiu, a la comissió rogatòria internacional (CRI) promoguda per la Batllia, els tribunals van llançant flotadors salvavides a Rajoy.
I això que la CRI l’únic que pretenia, en essència, era comunicar a l’ex-mandatari de la Moncloa que estava sent investigat a Andorra i que designés advocat defensor si ho trobava escaient, entre altres poques coses més d’ordenació del procés judicial que s’hauria de seguir al Principat. Però Rajoy té por i busca equiparar-se a Barroso per qualsevol via. Al·legant, entre altres, que no s’està respectant el principi d’igualtat o que no se li garanteix el dret a la tutela judicial efectiva.
Però l’advocacia de l’Estat espanyol i la seva cosina germana la fiscalia, no ho veuen igual. I en el recurs que ara ha resolt el TSJM desestimant-lo de manera definitiva, el govern espanyol, l’actual, el socialista, diu ben clarament a Rajoy i els seus assessors que s’està “utilitzant el procés de manera instrumental” i que el tràmit especial usat és “indegut”. Que en tot cas, havia d’anar per una via ordinària que, almenys ara per ara, no ha acabat d’emprar de la manera que pertocava.
Evidentment, Rajoy no hi està d’acord. I manté que el procediment és “òptim perquè l’actuació administrativa és tan summament greu que s’han vist afectats els seus drets més bàsics”. Paradoxalment, però, l’ex-president invoca una immunitat diplomàtica que no se li ha reconegut mai a ningú al seu nivell i que ni tan sols ha demanat oficialment. Segurament, vistes les coses, el govern del PSOE, a qui correspon atorgar-la a data d’avui, no li concediria i, en tot cas, en qualsevol moment, les immunitats, com aquella de què gaudeix encara ara Celestino Barroso, les pot aixecar també el govern de torn. Certament, Rajoy guanya temps. Si els seus tornen a manar a la Moncloa ja sap que té protecció assegurada.