El projecte legislatiu, enviat pel Govern el passat octubre a la cambra, introdueix diferents modificacions en altres textos legals sobre la Justícia com ara el Codi de Procediment Civil, el Codi Penal o la mateixa Llei de la Justícia amb l’objectiu d’intentar agilitzar-la encara més. Un dels canvis afectava els processos vinculats als arrendaments, tot intentant que, sobretot en aquells casos en els quals l’inquilí que havia deixat de pagar ja havia abandonat l’immoble, el seu propietari pogués recuperar-lo més ràpidament. La fórmula a seguir era que, si el demandat -el llogater morós- era declarat en rebel·lia, no calia celebrar vista oral. Ara, el grup demòcrata proposa que aquest sistema també es pugui fer servir en un altre àmbit: el laboral.
Així, la formació ha presentat un total de set esmenes al projecte de llei -una de les quals bàsicament per adaptar l’exposició de motius a les modificacions proposades-. En la número 4, s’afegeix un nou article mitjançant el qual es canvia el 289 de Codi de Procediment Civil, que fa referència a “l’assenyalament i desenvolupament del judici oral” en els processos laborals. Aquí, com el text original fa en els procediments vinculats a arrendaments, s’indica que “en cas que el demandat no comparegui en el termini assenyalat (...) el tribunal pot decidir, mitjançant l’aute en què es declari la situació de rebel·lia processal, que no se celebri el judici oral i declarar el procés vist per a sentència, sempre que la part demandant hagi anunciat, al seu escrit de demanda, la voluntat de valdre’s únicament de mitjans de prova documental en cas de rebel·lia del demandat”. D’aquesta forma, es considera que es podrà “agilitzar” també aquestes causes.
També aquest objectiu es persegueix amb l’esmena 2, que vol simplificar el règim de notificacions a aquestes persones declarades en rebel·lia i amb la 5 que, en aquest cas, afecta els processos familiars i, especialment, els que puguin tenir involucrats menors d’edat. Així, s’afegeix a la normativa la possibilitat que, en procediments on una de les parts no comparegui, ja des del seu inici es puguin sol·licitar “l’emissió d’informes psicosocials” així com la designació d’un pèrit judicial. D’aquesta forma, es preveu que “es pugui agilitzar el tràmit d’evacuació d’aquest tipus de proves i evitar així dilacions que puguin afectar els drets dels menors”.
Amb la darrera esmena presentada, la 7, Demòcrates també modifica el Codi Penal per poder actuar contra les persones que, havent de complir una pena d’arrest al centre penitenciari, es presentin allà beguts (amb una taxa superior als 0,8 grams per litre de sang) o havent consumit drogues. En aquest supòsit, es considera que s’ha incomplert la pena i, per tant, el tribunal que l’ha imposat l’haurà de substituir per presó, amb audiència prèvia de les parts i “tenint en compte que dos dies d’arrest nocturn o parcial diari a un establiment penitenciari equivalen a un dia de presó, o a mig si s’ha complert al domicili”.
Demòcrates també recupera amb l’esmena 6 una de les disposicions finals que, inicialment, figuren al pressupost del 2025 i que es trauran per evitar el que es considera “contraban legislatiu”. Es tracta del canvi al Codi de Procediment Penal que obre la porta a què les declaracions de menors d’edat, persones amb discapacitat o especialment vulnerables es pugui fer a través d’equips psicosocials. De fet, l’altre grup que ha presentat esmenes al text, el PS, també fa la mateixa proposta.
ESMENES SOCIALDEMÒCRATES
Des de la bancada socialdemòcrata s’han presentat dues propostes més de modificació. Una fa referència a la cobertura del fiscal general en cas d’absència. Ja es veu correcta la idea del text inicial -suplència dels adjunts segons la seva antiguitat-, però es considera que no s’ha de donar opció a refusar la substitució temporal tret d’aquells casos en què hi hagi una causa d’abstenció. A més, es vol aclarir que, durant el temps que es faci aquesta funció, es percebrà no pas “un complement salarial” com diu el text original sinó un de “responsabilitat addicional (CRA)”.
Pel que fa a l’altra esmena socialdemòcrata, fa referència a l’inici del còmput dels terminis processals en aquells casos amb persones privades de llibertat. El text inicial establia que fos “a partir del segon dia següent al de la recepció de la comunicació” -tot tenint en compte que es parla de tramesa electrònica-. El PS proposa que sigui ja l’endemà i recorda que això suposaria seguir la recomanació feta des del Consell Superior de la Justícia i no inclosa en el projecte legislatiu així com “la transcendència dels drets fonamentals” en aquests casos.
Comentaris