Segons diverses fonts consultades, el malestar és molt gran. I és que podria arribar a demostrar els vincles entre les martingales efectuades a Espanya per intentar aturar l’auge de l’independentisme català amb la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA). De fet, aquest és el principal element que sempre han defensat els accionistes, directius i treballadors -almenys els processats en la causa general- de l’entitat bancària que va acabar nacionalitzada i en la qual tenien, en xifres rodones, 4 milions d’euros diversos integrants de la família Pujol. Uns diners que s’havien transferit pocs anys abans de la intervenció des d’Andbank, que és l’entitat en què històricament, a través de Banca Reig a l’inici, havia operat l’ex-president català.
Les explicacions de Josep Maria Pijuan fetes just ara fa una setmana, s’han posat molt malament en l’entorn judicial andorrà. Al tomb del Consell Superior de la Justícia -amb les implicacions polítiques que aquest organisme té- hi ha un malestar més que evident
Les explicacions de Josep Maria Pijuan fetes just ara fa una setmana, s’han posat molt malament en l’entorn judicial andorrà. Al tomb del Consell Superior de la Justícia -amb les implicacions polítiques que aquest organisme té- hi ha un malestar més que evident. Pijuan va afirmar en l’entrevista radiofònica que li van fer que des que la ‘policia patriòtica’ l’havia intentat entabanar, ja no creu de forma absoluta amb els informes que elaboren segons quins membres dels cossos de seguretat.
El magistrat andorrà va posar l’exemple de les maniobres fetes pels comissaris José Luis Olivera i Marcelino Martín Blas per mirar d’incidir amb informes falsos en les eleccions catalanes del 2012. Uns informes i unes peticions d’escorcolls -en aquest cas de la seu de CDC- que en certa manera van intentar colar a través del fiscal del ‘cas Palau’, Emilio Sánchez Ulled. Pijuan s’en va adonar de l’engany -entre altres coses perquè els policies van fer aparèixer en premsa els informes en vista que el fiscal no accedia a les seves pretensions- i la situació, des del punt de vista jurídic, no va anar més enllà.
Però es dóna el cas que Martín Blas va ser l’home que almenys en dues ocasions, en un hotel de luxe de Madrid, va reunir-se amb el director general de BPA, Joan Pau Miquel, exigint-li informació bancària de dirigents polítics catalans. Seria el comissari que hi havia rere les advertències fetes per l’agregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra Celestino Barroso, que ho col·laboraven amb ‘Félix’, que va resultar ser Martín Blas, o BPA i Banco Madrid se n’aniria en orris. Les explicacions de Pijuan, no només admeten l’existència de la ‘policia patriòtica’. També la connecten, d’una manera o altra, amb el ‘cas BPA’ a través de Martín Blas.
Ja dimarts un dels advocats que participa en el judici de la causa general va posar de relleu, durant la vista, les novetats hagudes en relació amb la ‘policia patriòtica’ espanyola, com ara declaracions públiques del també controvertit comissari José Manuel Villarejo o les manifestacions radiofòniques de Pijuan. Llavors, el president de la sala, el també magistrat d’origen català Enric Anglada, va mirar de fer passar una cortineta al·legant que s’està jutjant l’operativa de Rafael Pallardó i que tot allò relatiu a la també denominada ‘Operació Catalunya’ no tenia cap incidència i continuava el procés endavant.
MOVIMENTS
Però més enllà d’això, hi ha moviments jurídics per iniciar accions en relació amb el que ara cada cop sembla més evident: la connexió entre l’esmentada ‘policia patriòtica’ i la citada ‘Operació Catalunya’ i l’enderroc de BPA. Certament, també en seu judicial del Principat hi ha una causa oberta per les presumptes coaccions a dirigents del banc intervingut i per atac a la sobirania andorrana. I, justament, Marcelino Martín Blas és un dels policies encausats. En els propers dies hi poden haver més actuacions per posar de relleu la connexió de tot plegat.
I les fonts han indicat que hi ha molta tibantor i neguit, també nerviosisme, al tomb del Consell Superior de la Justícia, que aquest divendres ha ‘obligat’ en dues ocasions el president del tribunal que jutja un cas de proxenetisme, un Enric Anglada que també presideix la sala que jutja l’afer de BPA, ha aturat la vista per mantenir una reunió d’urgència. Aquest judici, on els acusats es juguen sis i deu anys de presó, primer s’ha parat mitja hora i després una hora llarga. Les fonts consultades, quedi clar, no han pogut establir cap lligam entre aquestes reunions d’urgència i l’enrenou que hi ha al voltant del ‘cas BPA’ i la denominada ‘Operació Catalunya’ i les revelacions darreres que hi està havent a Espanya.