Però per aquesta via, ni que fos el cas que algú ho pretengués, o que hi hagués alguna actuació d’ofici veient l’evolució que està tenint l’acció de Civitas Maxima a Espanya, no podria tirar endavant. Orfund al 2002 ja pràcticament estava desmantellada i van ser els anys immediatament precedents els que els directius de la companyia i els seus treballadors o col·laboradors operaven a l’Àfrica (Costa d’Ivori, Libèria, Serra Leone) i mantenien contactes amb als responsables de les guerrilles que atemorien aquells països i van originar sanguinàries guerres civils.
Segons les fonts judicials, sembla evident que l’Audiència nacional espanyola anirà tirant del fil. I en aquest marc, les fonts consultades han assegurat que un dels elements que poden servir a Espanya per demanar la cooperació de les autoritats andorranes, més enllà que detectin altres persones físiques que haurien pogut participar dels crims contra la humanitat o de guerra, seria en relació amb el blanqueig de capitals. I és que ja sia a través de societats andorranes o d’entitats bancàries del país, diners que van contribuir a finançar la guerra de Serra Leone d’una manera van passar, es van ‘netejar’ a Andorra.
A més, l’actual teoria jurisprudencial estesa en moltes jurisdiccions en relació amb el blanqueig de capitals, és que aquesta pràctica delictiva no pot prescriure mai mentre el subjecte que ha participat en ell i se n’ha beneficiat vagi rodant. Perquè la roda econòmica, els fruits obtinguts il·lícitament van rendint i, per tant, el blanqueig perdura. Però hi ha una evidència clara. Tant des de l’Audiència com, encara més, des de l’ONG suïssa que ha impulsat la querella hi ha màxima discreció i un treball de formigueta.
Comentaris (18)