Així ho han exposat els advocats Xavier Jordana, Sònia Ruiz i Irina Monroy, que des de fa sis mesos treballen per fer evident que la solució legislativa, una possible amnistia “que no pas perdó i que no hauria d’abastar, per exemple, aquelles persones que hagin pogut beneficiar-se de pràctiques de blanqueig”, és possible i té un encaix constitucional evident. Des de llavors, i malgrat el “cop de porta” inicial de l’entorn demòcrata la proposta s’ha fet “madura” i s’ha pogut acostar a un centenar de persones de notòria rellevància institucional al país, sigui per les seves responsabilitats actuals o passades.
Jordana ha indicat que durant aquest temps, totes les persones amb qui s’ha demanat tractar la qüestió “ens han rebut i ens han escoltat. De reacció negativa no n’hi ha hagut cap, de positiva, tampoc. Ara, hi ha molt interès, molta atenció i molt anàlisi de si això és possible i es pot fer”. El plantejament seria que tots els grups parlamentaris impulsin una proposició de llei que resolgui “de manera quirúrgica” una situació “enquistada” i que està fent “malbé” el país.
“Ens han rebut i ens han escoltat. De reacció negativa no n’hi ha hagut cap, de positiva, tampoc. Ara, hi ha molt interès, molta atenció i molt anàlisi de si això és possible i es pot fer”
L’eventual proposta legislativa, han exposat els juristes, es podria sotmetre abans d’entrar-la a tràmit parlamentari a la Comissió de Venècia, amb l’objectiu que l’organisme del Consell d’Europa emeti un dictamen previ que l’avali i doni més força encara a la iniciativa que hauria d’estalviar “més patiment encara” al “calvari” que aquesta dècada ha suposat a molts treballadors d’un banc sobre el qual, han dit els juristes, hi ha hagut “un acarnissament desproporcionat”. La solució legal que es planteja hauria de suposar l’exempció de responsabilitats, en cas que n’hi hagués, tant per funcionaris o polítics que haguessin pogut incórrer en anomalies o ingerències i també suposar “l’oblit” per a directius i membres del consell d’administració de BPA.
En canvi, no estalviaria a les persones que eventualment s’haguessin pogut beneficiar de pràctiques de blanqueig d’haver de respondre per eventuals infraccions. I tampoc quedarien amnistiades les reclamacions civils entre particulars, subjectes a eventuals decisions judicials que s’emetin quan escaigui. El canvi la família Cierco sí que renunciaria a qualsevol petició econòmica que hagi pogut promoure. I l’entorn del grup BPA retiraria les querelles criminals en curs que afecten a unes 25 persones amb diferent grau de responsabilitat en les institucions andorranes.
PREPARAR EL TERRENY
Els juristes que estan fent el treball de camp han comparegut aquest dijous per primer cop públicament perquè consideren que després de sis mesos i més de contactes el terreny ja està preparat. I perquè com marquen els cànons legals i institucionals del dret universal, davant els processos d’amnistia també se n’ha de fer partícip la ciutadania. Així ho ha explicat l’advocada Sònia Ruiz, que ha deixat clar que una cosa és l’amnistia i una altra de ben diferent l’indult. “Se n’ha de fer ressò social”, de la possibilitat d’amnistiar. I es busca, alhora, ha afegit Jordana, “fer taca d’oli” i veure si la solució que es planteja de manera “honesta i coherent” realment acaba calant, com esperen.
“És l’única manera de poder resoldre les tensions que lluny de solucionar-se s’han intensificat tant a nivell polític com social, i s’ha amplificat a nivell judicial. Tant que els tribunals s’han inundat de causes”, han indicat els advocats, tot afegint-hi que fa la sensació que quan convé apareix una causa nova per mantenir viu “l’acarnissament” cap a BPA, l’únic banc i els únics treballadors, els seus, perseguits arreu del món d’entre les més de 250 entitats bancàries que algun dia van operar amb els mateixos clients dels quals se’n diuen maldats una rere l’altra.
Jordana i les seves col·laboradores han explicat la feina que han fet i les explicacions que han donat per fer veure que tot el que va succeir just abans i després de la intervenció de BPA ha estat “una mesura molt desproporcionada i és molt difícil que es pugui resoldre aquest empantanegament”, vist el “calvari d’aquests treballadors” que han sofert “un patiment personal i familiar irreparable, també econòmic i laboral”, havent de suportar una pena que en molts casos s’allarga més de deu anys sense ni tan sols haver estat condemnats mai.
Per això “elevar mirada”, detectar el problema i plantejar al parlament, al Consell General que representa “la democràcia directa”, que proposi “una llei d’amnistia amb un perímetre molt determinat i molt concret”. Els tres advocats del despatx Jordana, que treballen amb penalistes d’Andorra i de Catalunya, i també amb catedràtics constitucionalistes tant d’Espanya com de França, han deixat clar que la solució legislativa que es posa damunt la taula “no és arbitrària” i, en canvi, té un encaix clar en el marc constitucional. I en cap cas deixa els tribunals en mala posició.
“És l’única manera de poder resoldre les tensions que lluny de solucionar-se s’han intensificat tant a nivell polític com social, i s’ha amplificat a nivell judicial. Tant que els tribunals s’han inundat de causes”
Ben al contrari, els tres advocats, que han posat molta èmfasi en la causa general que hauria de veure sentència al juliol i que consideren que serà absolutòria, com a mínim en el 80% dels casos, han defensat en bona part el treball jurisdiccional. I també, fins i tot, la feina d’homologació que ha fet Andorra a nivell financer i bancari ja des del 2011, amb el primer Govern Martí. D’aquí que els tres juristes han deixat clar que el treball que s’està fent i el que eventualment pugui acabar fent la cambra parlamentària “no ha de posar en perill la credibilitat internacional d’Andorra”.
En paraules de Xavier Jordana, la proposició de llei que potencialment es pugui impulsar, la teòrica llei d’amnistia limitada i quirúrgica que es pretén, “no es pot plantejar com un remei o una solució que faci mal a Andorra; ha de ser sanadora”. Això vol dir que no pot fer enfurismar cap organització internacional ni tampoc països com els Estats Units, Espanya o França. De fet, amb representants d’aquests dos darrers estats, igual com amb els representants dels Coprínceps, episcopal i francès, ja s’hi ha parlat en el marc de les trobades que s’han anat fent.
I com en d’altres casos, la proposta s’ha escoltat i la justificació ha fet reflexionar més o menys. Però el que és clar és que s’han anat demanant matisos, correccions, ampliacions d’informació… De fet, els tres advocats s’han mostrat oberts a respondre les preguntes que escaigui, també de membres de la societat civil. I és que l’exposició que s’ha fet aquest dijous al despatx professional dels tres advocats ha estat d’allò més extensa i oberta a tantes preguntes com s’ha escaigut.
ANTECEDENTS I FUTUR
I una de les primeres preguntes se l’han fet els propis advocats. “La gran pregunta és per què s’ha de buscar una solució legislativa d’un cas que està judicialitzat”, s’ha qüestionat Jordana. I a grans trets, però amb una síntesi del que s’exposa als consellers generals, ministres, i autoritats diverses a les quals se’ls ha plantejat la situació, s’ha vingut a dir que la intervenció bancària va ser una anomalia que s’ha anat justificant, cada cop, amb més i més disbarats fins a crear una tensió insostenible.
Els tres advocats s’han referit a l’origen induït i gens clar del ‘Notice’ del FinCEN o a la derivada andorrana de la denominada ‘Operació Catalunya’, que cada vegada és més evident que va existir. Jordana ha apuntat la possibilitat que acabi apareixent documentació que provi una connexió entre institucions tals com la policia espanyola, la guàrdia civil o el SEPBLAC amb l’administració americana. Es considera que l’element que va ser el detonador de la investigació i la intervenció de BPA podria ser nul i lamenta que els tribunals andorrans en lloc de centrar-se en allò que deia la nota del FinCEN si és que havia de ser certa, “s’han orientat erròniament contra l’entitat bancària i el seus empleats”, no contra aquells que suposadament haurien blanquejat.
I és que en la causa general que va portar a intervenir el banc no hi ha ni un sol beneficiari de blanqueig implicat, investigat. Jordana, que no ha negat que des del banc es poguessin fer errors o desajustos administratius, ha deixat clar que en cap cas ha existit un grup organitzat ni res que se li assembli. Tot plegat formaria part d’aquesta desproporció que els tres juristes consideren que hi ha hagut i que només es pot superar amb una pacificació que ha de venir del Consell General en forma de llei d’amnistia. També per donar oxigen a la Justícia. “És ben clar que els tribunals d’Andorra estan desbordats amb aquest tema, i la Justícia no ho pot arreglar.”
“És una injustícia que això continuï en mans dels tribunals. És tan gros pel país que exigeix una reflexió i una solució de caràcter polític.” D’aquí que s’hagin estat mantenint contactes des de fa mesos per fer veure que cal “corregir una desproporció molt gran” a partir d’enterrar odis i rancúnies, que existeixen, ha remarcat Jordana, i fent renúncies per totes bandes. I d’aquesta manera mirant de passar pàgina “a la bestialitat de coses que hem vist” per tal que el país, Andorra, pugui “encarar el futur amb totes les seves debilitats i totes les seves fortaleses” però afrontant “allò que realment interessa i afecta el dia a dia”.
Comentaris (22)