De fet, quan l’acusat ara inicialment absolt va adquirir el vehicle, el concessionari ja el va informar que calia canviar-hi el motor i que l’anterior propietari no ho havia fet. Que havia dut a terme altres reparacions però la que tocava de veritat, no l’havia afrontat. Amb tot, va anar fent amb el Discovery. De maig a desembre uns 35.000 quilòmetres. A final del 2021 el va portar al taller i van detectar noves falles. L’home en va fer arreglar algunes però no pas totes les que tocaven. I així va arribar el dia que l’ara querellant es va interessar pel tot-terreny. Era l’abril del 2022.
“Els fets provats no són constitutius d’il·lícit penal, sinó que en tot cas es tracta d’una controvèrsia de caràcter civil”, manté la sentència recentment notificada, que s’alinea amb certes tesis de la fiscalia
Hi va haver una entesa per fer el tracte i els dos homes interessats en la compra-venda van provar junts el vehicle i van poder comprovar com s’encenien diversos llumets en el control de comandament. Que sí, que d’acord, que necessitava els cotxes alguns dies més -el venedor- i que després el duria al taller que el comprador indiqués perquè hi fessin els arranjaments que toquessin assumint-ne el cost el venedor. Més o menys l’operació es va fer, però el comprador tenia pressa per disposar del vehicle perquè el volia tenir per marxar de vacances de Pasqua i li calia tibar un remolc.
Aquella Setmana Santa aniria a Palafrugell. Sense problema a l’anada. I sense potència a la tornada. Fins a tal punt que acabaria anant a un taller i es tornaria a l’inicia. El que calia era canvia el motor. Més de 14.000 euros d’inversió. El vehicle es deixaria estar. No se li faria res i el comprador es va sentir enganyat i estafat. Fins al punt de querellar-se contra l’home que li havia venut el Discovery. Però veient el reguitzell de fets, la fiscalia considera que no hi ha substància penal i, en tot cas, que la qüestió es dirimeixi per la via civil.
La part compradora, enutjada, insisteix que es tracta d’una estafa. Manté que el venedor coneixia l’estat del vehicle, atès que ell ja l’havia comprat en aquelles circumstàncies; i per aquests fets sol·licita que se li imposi una pena de 30 mesos de presó condicional qualificada al pagament de la responsabilitat civil, i una multa de 10.000 euros. En concepte de responsabilitat civil reclama l’import de 13.924,16 euros en relació al preu del vehicle, 32,16 euros en concepte de taxes i els imports de les assegurances i el pupil·latge fins a la data, així com les costes processals, inclosos honoraris i taxes.
LA DECISIÓ
Però el Tribunal de Corts s’acaba alineant amb les tesis de la defensa i del fiscal. Manté la instància que “els fets provats no són constitutius d’il·lícit penal, sinó que en tot cas es tracta d’una controvèrsia de caràcter civil”. I explica que es tracta d’una compra-venda entre particulars, pel que, com ha exposat la sala penal del Tribunal Superior de Justícia em una sentència prèvia, “quan qui ven no és professional de la venda, el qual té una obligació específica i que, per altra part, el comprador ha de verificar la conformitat de la seva compra a la seva demanda en el moment de la transmissió de la propietat del moble”. La jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia conclou que el fet que el venedor no professional afirmi una qualitat del bé que no és cert, no caracteritza el dol penal.
El querellant sol·licita una pena de 30 mesos de presó condicional qualificada al pagament de la responsabilitat civil, i una multa de 10.000 euros. En concepte de responsabilitat civil reclama l’import de 13.924,16 euros en relació al preu del vehicle
En el present cas, remarca la sentència del Tribunal de Corts, cal tenir en compte a més el venedor “adquirí el vehicle amb aquest defecte, el que no impedí que realitzés milers de quilometres amb el mateix, pel que podia lògicament pensar que el vehicle continuaria circulant amb reparacions parcials”. En qualsevol cas, el comprador pogué provar el vehicle, i va constatar abans de formalitzar la compra que la llum de catalitzador i pressió dels pneumàtics estava encesa i la de l’oli s’encenia i s’apagava. De fet, el comprador reconeix que van estar parlant amb el venedor “abans de la compra i que convingueren que el venedor pagaria la neteja del filtre de partícules i el canvi de sensor, com feu posteriorment”.
Si bé el venedor, continua relatant la resolució, li digué que no li podia deixar el cotxe aquells dies per portar-lo a un taller, “no és negà a fer-ho més endavant, i si no s’esperà a efectuar la visita al taller abans de formalitzar la compravenda fou perquè el comprador volia anar de vacances amb la caravana i tenia pressa per adquirir el vehicle”. De fet, el comprador pogué marxar amb el vehicle a Palafrugell i efectuar més de mil quilòmetres amb el mateix sense cap problema, per la qual cosa “no era evident la gravetat del fallo motor”. No està acreditat doncs, diu el Tribunal de Corts, que el venedor “cometés un acte d’engany voluntari i suficient per a constituir el dol penal requerit pel delicte major d’estafa del que se l’acusa”. I, per tant, se l’absol. Que el cotxe era un bunyol era clar. Però que tothom ho sabia, també.
Comentaris (5)