L’exconseller general ha explicat que des del 2013 es coneixen amb Montaner, dos anys abans de concórrer a les eleccions que faria que compartissin grup parlamentari, i que “els desencontres” van iniciar-se quan “una informació del tot privada cau en mans” de la consellera general i aparentment l’utilitza “per atacar un adversari polític” causant greuges “tan reputacionals com en l’àmbit personal i en l’àmbit polític”. Ferran Costa ha explicat durant el seu testimoniatge que els primers que li van comunicar que Carine Montaner estava difonent les seves dades salarials van ser el llavors ministre Jordi Gallardo i el president del grup demòcrata del moment Carles Ensenyat.
En saber-ho va fer diversos contactes -per exemple amb qui era el president del grup de Terceravia Josep Pintat- i reunions per aconseguir, “sense èxit”, que Montaner cedís en el seu comportament. “Em van dir que anava explicant que jo cobrava un sobresou que no pertocava. I jo no sé pas qui era ella ella per dir què em tocava i què no tocava. Però deia que tenia els butlletins de la CASS que així ho testimoniaven”. Per tant, a parer de Costa, “d’una informació que no era púbica se n’estava fent una difusió a tort i a dret”, ha insistit l’expresident del grup liberal en diverses ocasions.
Durant un temps, Ferran Costa va entendre que pel seu càrrec polític, per la naturalesa pública de les seves atribucions, havia de suportar el que s’estava dient. Però veient que l’actitud de l’encara parlamentària “no només no va cessar sinó que hauria acudit a RTVA i hauria fet insinuacions respecte de les meves empreses” va considerar en aquell moment que “s’havia traspassat la línia” i va decidir interposar la querella criminal que va engegar el procés que es jutja aquests dies malgrat que Costa, fa uns mesos, va retirar l’acció judicial. I és que “estava afectant la meva vida personal, la meva vida familiar, la meva vida professional i la meva vida política”.
“Les graelles han de ser públiques, però el que cobra tal persona, tal persona i tal persona, l’opinió pública no n’ha de fer res”, perquè podria transgredir la llei de protecció de dades, manté qui va promoure una querella que després va retirar
Durant l’interrogatori del fiscal, Costa ha explicat, sobre el suposat sobresou que indignava l’actual líder d’Andorra Endavant, que “aquest complement el rebíem jo i vuit parlamentaris més, inclosa la senyora Montaner”. I ha especificat, més enllà de garantir el “respecte al marc legal vigent”, que mentre el seu complement era dels més baixos el de la senyora Montaner “era el tercer per la banda alta”. L’ara ambaixador ha assegurat que el complement que percebia tenia l’acord de tot el grup parlamentari liberal i que la decisió d’implementar-lo o no “era un factor discrecional”.
Ferran Costa, que ha lamentat “l’escarni públic” del qual ha estat víctima atès el comportament de Carine Montaner, ha exposat la feina que assumia a nivell parlamentari, que ha contraposat amb la que fa actualment la parlamentària, a qui ha retret que “no va a les comissions que li pertoquen”. Posteriorment, a preguntes de la defensa de la processada, Costa ha insistit en què mai va fer cap manifestació pública sobre la qüestió que es jutja fins el dia que va decidir retirar la querella interposada.
L’interrogatori de la defensa ha sigut molt tens, amb constants retrets entre Costa i l’advocat defensor i, de tant en tant, la intervenció dels magistrats. O fins i tot del manador, que ha hagut d’advertir Carine Montaner que podia parlar amb el seu advocat però no pas dirigir l’interrogatori. Quan se li ha demanat a Ferran Costa si considera que els salaris pagats amb diners públics han de ser públics, l’exparlamentari ha exposat que “les graelles han de ser públiques, però el que cobra tal persona, tal persona i tal persona, l’opinió pública no n’ha de fer res”, perquè podria transgredir la llei de protecció de dades.
I ha assegurat que finalment va donar suport a la publicació dels salaris dels consellers perquè es veiés que Montaner també cobrava un complement de dedicació exclusiva que era més elevat que el seu i al qual, per voluntat pròpia, ha dit, ell va acabar renunciant. També va deixar sense efecte la querella i va emetre un comunicat justificant perquè havia retirat l’acció judicial, en l’única manifestació pública que, ha recordat Costa, ha fet sobre el cas fins al dia del judici.
Comentaris (30)