En efecte, tot està lligat. El processat i la seva família -i conseqüentment els advocats que l’han defensat en la present causa i tot el seu entorn- consideren que el CBD que duia al cotxe quan el jove, de 30 anys, va ser detingut el 30 de setembre passat, no es pot considerar droga. Per diversos factors. Entre altres, que el producte en qüestió va ser adquirit de forma lliure i legal en un establiment espanyol. Després, que fet analitzar el CBD -no sense problemes per aconseguir que es permetés la pràctica de la prova-, aquest només conté un 0,3% de THC, que és realment la substància nociva, la tòxica. I, en últim extrem, que el mateix producte -o similar si més no- s’està comercialitzant en establiments del Principat sense que això comporti cap implicació ni administrativa ni, menys encara, penal.
Aquesta argumentació serà, en essència, la que emprarà la defensa del jove, empresonat des de primer d’octubre passat, per demanar l’absolució del processat que, a més, assegura que consumeix la substància esmentada per combatre un trastorn epilèptic que té i que, com a mínim quan va ser detingut, no estava diagnosticat oficialment. Diversos especialistes en la matèria haurien de testimoniar i avalar peritatges en favor del jove processat, resident al país especialment als hiverns des de feia alguns anys i monitor de surf de neu.
Per contra, la fiscalia manté que el jove portava a sobre substància estupefaent segons el que estableix el Codi penal i que en ser la quantitat lleugerament superior al mig quilo -planta seca- s’ha de considerar que hi ha un gran tràfic. D’aquí que, si no canvien les condicions durant la vista, la qualificació provisional del ministeri públic situa la petició de condemna en quatre anys, dels quals dos els hauria de complir el processat de manera ferma. De fet, però, quan arribi el judici ja haurà complert més d’un any de reclusió.
Abans, podria ordenar el seu alliberament provisional el Tribunal Constitucional. L’Alt tribunal va admetre a tràmit el 17 de juny passat un recurs d’empara contra sengles decisions de la Batllia i del Tribunal de Corts per una presumpta vulneració del dret a la llibertat. Vist el temps que ha passat des de dita acceptació a analitzar el cas, no sembla que la sentència del Constitucional s’hagi de demorar massa. De fet, podria ser qüestió de setmanes i, fins i tot, de no molts dies.
Comentaris