En conseqüència, la pretensió de l’Associació de Bombers (ABA) i de l’associació A-118 era que el Govern que confirmés que els agents del cos tenien el dret de prejubilar-se de forma generals en complir 55 anys i de fer-ho amb el 60% del darrer salari percebut. Per tant, que quan arribessin a la jubilació obligatòria, als 60 anys, poguessin cobrar el 70% de la darrera nòmina cobrada. L’argumentari de les dues organitzacions sindicals encapçalades per Joan Torra i Miquel Àngel Adrán era que mai cap norma posterior al reglament del 1980 no havia derogat específicament aquell com sí que havia fet amb els mars jurídics que regulen altres cossos uniformats.
“Els agents no podien pretendre que, mitjançant una circular o instrucció l’administració es pronunciés sobre el règim jurídic o la norma aplicable a la jubilació dels membres del cos de bombers, ja que aquest no és la seva funció ni abast”
La reclamació ve de lluny i va arribar als tribunals l’octubre del 2019. Recentment s’ha notificat la decisió última i ferma. I que a no ser que acabi al Constitucional, posarà punt i final a la demanda genèrica de les dues organitzacions sindicals. Perquè el que pretenien l’ABA i A-118 és que el ministeri de Funció Pública, el departament que al seu dia encapçalava Eva Descarrega, promogués una circular interna o algun instrument amb validesa legal per deixar clar que el reglament del 1980 era vigent. Ben al contrari, el Govern ha mantingut que el cos s’ha d’atendre a les disposicions contingudes en la llei de creació del sistema de jubilació dels funcionaris del 2014 i a la Llei del cos de bombers del 2017.
El Superior deixa clar que “els agents no podien pretendre que, mitjançant una circular o instrucció l’administració es pronunciés sobre el règim jurídic o la norma aplicable a la jubilació dels membres del cos de bombers, ja que aquest no és la seva funció ni abast”. El tribunal avala la sentència de primera instància i deixa clar que de cap manera de forma genèrica el Govern, que té funcions executives i no legislatives, és ningú per dir de manera global quina norma s’ha d’aplicar. Una altra cosa és que hi hagi una persona concreta, un funcionari concret, que cregui que se li han danyat els seus drets. En aquest moment l’administració haurà de dir el que cregui i motivar la seva decisió.
Si la divergència continua, llavors els tribunals sí que hauran d’entrar a avaluar la qüestió aplicable al cas concret, però no pas de forma consultiva com entén la sala que se li estava demanant ara. El TS entén que només en alguns casos, sobre l’aplicació de les normes de manera genèrica, té funcions consultives el Tribunal Constitucional. Per tant, els bombers i els seus assessors jurídics hauran de veure ara si troben l’escletxa per acudir a l’Alt tribunal. En cas contrari, els òrgans jurisdiccionals ordinaris els han tancat la porta a la seva idea d’aferrar-se al model de jubilació del 1980.