És a dir, que per molt que ho va provar, la fiscalia no va obtenir una decisió raonada en relació al comportament del batlle i si aquest havia tingut rellevància penal o no. Simplement, el president del Tribunal de Corts va dictar les resolucions que va considerar escaients per raonar que no era pertinent investigar el batlle en qüestió i que si la fiscalia volia que s’investigués el jutge que va comprar l’habitatge on viu, a Sant Julià, que presentés una querella criminal. La sala penal del Tribunal Superior (TS) va validar l’actuació de Corts desestimant el recurs presentat pel fiscal.
Colom denuncia “pressions, ingerències i intromissions del fiscal general en la seva funció de batlle que han motivat la petició de la seva empara davant el Consell Superior de la Justícia, circumstància que permet contextualitzar l’afany emprat pel fiscal general en contra seva”
La sentència ara emesa pel Constitucional posa de relleu la persecució que el batlle sent de la fiscalia. De fet, és una de les al·legacions que el jutge, Xavier Colom, remarca, juntament amb el fet de deixar clar que el procés d’embargament el va dirigir una saig i que la fiscalia durant anys, fins i tot, del 2019 al 2021, no va badar mai boca. Colom denuncia “pressions, ingerències i intromissions del fiscal general en la seva funció de batlle que han motivat la petició de la seva empara davant el Consell Superior de la Justícia, circumstància que permet contextualitzar l’afany emprat pel fiscal general en contra seva”.
El TC manté que les al·legacions del batlle s’haurien de circumscriure en l’àmbit ordinari i que no tenen rellevància constitucional. En canvi, el que sí que és un element decisiu a parer del Constitucional és que són els tribunals, els jutges i no els fiscals, els encarregats d’investigar, d’instruir una causa. I que la denúncia de la cúpula judicial hauria d’haver estat suficient per engegar una investigació, encara que fos per tancar el cas per absència d’infracció penal. Corts exigia, per posar en marxa una instrucció, que la fiscalia es querellés contra el batlle.
“La necessitat del requisit formal de presentació d’una querella per a l’exigència de responsabilitat implica una imposició exorbitant que ha de decaure davant del dret fonamental a la jurisdicció”, manté el TC. I hi afegeix que “allò que sens dubte persegueix la llei és col·locar un filtre per tal que qualsevol persona no pugui, sense més, instar el judici de responsabilitat penal contra un batlle. D’aquí que es requereixi l’actuació del ministeri fiscal o del perjudicat o ofès i, en alguns casos com en aquest, del Consell Superior de la Justícia. Aquesta actuació és ineludible però l’exigència de querella suposa un requisit excessiu”.
DRET A LA JURISDICCIÓ
L’Alt tribunal deixa clar, en un parell d’ocasions almenys en la sentència, que la denúncia del Consell Superior era suficient per posar en marxa la investigació -“l’exercici de l’acció penal”- entre altres coses perquè una denúncia i una querella són equivalents. Amb tot, “aquest Tribunal Constitucional considera que l’activitat instructora fins arribar a la formulació d’un criteri sobre si els fets denunciats son, o no son, constitutius de delicte, ha donat lloc a una discussió supèrflua, ja que correspon exclusivament als òrgans judicials -en aquest cas al Tribunal de Corts- i no al ministeri fiscal. I, en no dur-la a terme, s’ha vulnerat el dret d’accés a la jurisdicció”. Més encara, “la pràctica inexistència d’un procés pròpiament dit excusa de considerar si aquest (procés) ha estat ‘degut’ o no”.
Per tot plegat, “el Tribunal de Corts, en la composició processal que estimi ajustada a la llei”, i ho diu així perquè hi ha dubtes de si les decisions les podia adoptar o no el president del tribunal, “ha de pronunciar-se sobre si incoa el judici de responsabilitat penal i tramita les diligències judicials oportunes respecte de l’assumpte comunicat pel Consell Superior de la Justícia, o sobre si considera, de manera fonamentada en Dret, que els fets denunciats no són constitutius d’infracció penal que doni lloc a la incoació del judici de responsabilitat penal”.
Comentaris (1)