La societat BPA sota la tutela de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va posar en marxa, un parell d’anys després de la intervenció del banc, l’acció social de responsabilitat prevista a la llei de societats anònimes. I reclamava als principals accionistes de l’entitat fins a la seva nacionalització fins a 479 milions d’euros. És a dir, a banda d’haver intervingut el banc i d’haver-se’l quedat, acusava els principals responsables de BPA d’haver causat uns danys pels quals s’hauria hagut de desmantellar l’entitat privada i els exigia la quantitat amb què estava valorada.
Els principals responsables del banc fins a la seva intervenció, amb els germans Higini i Ramon Cierco i l’exCEO Joan Pau Miquel al capdavant, va recórrer contra la decisió reclamant que abans de resoldre sobre la demanda, s’havien d’aclarir les causes administratives i penals. La Batllia va denegar les pretensions dels afectats, però la sala civil del Tribunal Superior va acollir part dels arguments els recurrents en el sentit que l’administració exigeix una responsabilitat social en funció d’una suposada mala praxi que mai s’ha demostrat i que, justament, s’està jutjant en el marc de la causa penal principal i que també està vinculada a altres derivades del ‘cas BPA’.
Per tant, el Tribunal Superior va aturar les pretensions de l’administració en tan què rectora de BPA i va aturar la demanda social fins que no es resolguin tots els casos penals oberts. Però BPA a l’aixopluc de l’AREB entenia que això vulnerava el seu dret a la jurisdicció perquè el TS no havia donat resposta explícita a totes les seves pretensions, donant a entendre que els fets penals i la mala praxi generalitzada no tenen perquè ser la mateixa cosa. Però el Superior no ho entén així. Considera que hi ha una coincidència total i que fins que no es demostri les suposades males pràctiques no es pot resoldre la demanda dels 479 milions. Fins i tot la fiscalia hauria mostrat el seu acord a mantenir aturada per ara la petició.
Comentaris (3)