L’home ja va al·legar en el seu moment davant les instàncies ordinàries que considerava que se l’estava condemnant dos cops pel mateix fet. I que estava prou arrelat al Principat com per haver-lo d’expulsar. Més enllà que la jurisdicció ordinària, ara per ara, ha avalat l’expulsió administrativa en considerar que persegueix una finalitat diferent a la de la resolució penal, es dóna el cas que en aquest temps de tramitació processal i quan l’home ja havia complert els sis mesos de reclusió, va tornar a reincidir. Se’l va detenir de nou i torna a estar ara engarjolat. Això, de ben segur, juga en contra del demandant, per molt que el TC hagi acceptat estudiar el cas.
Malgrat que el TC hagi acceptat analitzar el cas, no podrà passar per alt que durant la tramitació de la seva reclamació, el demandant suposadament hauria tornat a reiterar la seva actitud i se’l va tornar a detenir i empresonar
Curt i ras, al seu dia, l’home venia a dir que si havia acceptat l’empresonament per no haver de ser expulsat -com va imposar en el marc d’una ordenança penal la Batllia-, no considerava de rebut i, a més, trobava fora de lloc i vulnerador de drets fonamentals, que tot i havent acceptat la pena de presó i haver-la complert, després se l’expulsés igualment. I més enllà de recordar que té la dona i una filla menor residint al país, on tindria més familiars i la vida muntada, exposava també que no resultava ser un perill per a la societat com s’havia conclòs.
La Batllia i la sala administrativa del Tribunal Superior, sobretot aquesta, van deixar clar que no té res a veure la política criminal amb la migratòria. I que els sis mesos de presó o cinc anys d’expulsió imposats per la via penal per haver comès nou delictes d’assetjament sexual i un de segrest il·legal en grau de temptativa tenien com a objecte fer-li pagar pels delictes causats. I que els cinc anys d’expulsió que a més se li imposen per la via administrativa, tenen a veure amb la política migratòria establerta pel Principat i les decisions preventives per evitar que certs fets succeeixin.
De fet, i encara que òbviament de forma presumpta, que l’home estigui empresonat de nou evidenciaria, segons les fonts, que hi havia un alt perill de reincidència. I que, aparentment, l’home sí que podia representar un risc per a la seguretat pública. Un altre debat és la política i les mesures que hi ha al país en relació amb la rehabilitació d’aquelles persones que han comès delictes i la seva posterior reinserció a la societat en condicions mínimament adequades. I això són figues d’un altre paner.