Formalment, el recurs es presenta contra la sentència del 13 de juny del 2024, dictada per la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en el marc del procediment urgent i preferent de l’article 41.1 de la Constitució, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, “en la seva vessant al dret a la defensa, a un tribunal imparcial, al procés degut i el dret al sufragi reconeguts en l’article 10 de la Constitució”. El Superior, com ja havia fet la Batllia, va desestimar les pretensions de Dolsa i Bringué en considerar que les seves reclamacions eren “meres especulacions”.
El recurs d’empara posen en relleu que “les anteriors resolucions judicials també es troben en directa i absoluta contradicció amb el dret de tota persona a que la seva causa sigui vista equitativament per un tribunal independent i imparcial establert per la llei, que decideixi, sigui controvèrsies sobre drets o obligacions de caràcter civil, de disposar del temps i de les facilitats necessàries per preparar la seva defensa establerts en els articles 6.1, 6.3 i 17 de la Convenció Europea per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals de data 4 de novembre de 1.950 i l’article 3 del Protocol número 1 a la Convenció (Dret a eleccions lliures)”.