El recurs d’empara, presentat al seu dia per l’advocat Joan Julià, posava de manifest diverses contradiccions. Com per exemple que es mantingui empresonat el jove mentre en diversos comerços -almenys en el moment de la interposició de l’acció davant el Constitucional- s’estigui distribuint i venent aparentment de manera legítima productes derivats del CBD amb el mateix percentatge de THC. Es posa de relleu que hi ha una diferència de tracte abismal i que el dret a la llibertat s’hauria vulnerat arran d’una decisió desproporcionada i no justificada a tenor del que manté la defensa que al seu dia tenia el jove processat.
En el recurs d’empara es remarca també els dubtes fins i tot a nivell de política penal que ha suscitat l’encaix del CBD. I també es posa de relleu que el producte que es va comissar al jove pugui ser constitutiu, pugui ser considerat producte tòxic en el sentit o l’esperit que disposa el Codi penal. Es té en compte el fet que el cànnabis comissat tingui un màxim del 0,3% de THC. Si es fa la comparativa amb altres estupefaents, manté la defensa dirigida al seu dia per Julià, a efectes de gravetat delictiva a nivell de toxicitat no es podria considerar tràfic en gran quantitat sinó una contravenció penal de possessió per consum.
Amb tot, davant els dubtes existents a parer de la defensa i partint del principi que s’ha de vetllar per la llibertat (principi ‘pro libertatis’) es reclama al Constitucional que es declari vulnerat el dret a la llibertat del jove empresonat i, de forma immediata, se l’alliberi. Les peticions de llibertat s’han sol·licitat també en múltiples ocasions davant el batlle instructor. Caldrà veure ara si l’Alt tribunal canvia la visió que han mostrat els tribunals ordinaris fins ara i si fa alguna interpretació diferent quant a tota la qüestió relacionada amb el CBD.
Comentaris (2)