Rossell, com és de costum, ha estat l’encarregat de donar per obert l’any judicial en un acte que ha omplert de gom a gom la Sala Magna de la Seu de la Justícia, on pràcticament no hi faltava cap membre de la judicatura en exercici al Principat i representants de totes les institucions amb presència a Andorra, tant nacionals com estrangeres. El president del Consell Superior ha fet tot un conjunt de peticions legislatives, i especialment la que ha de dotar la cúpula judicial d’una potestat de gestió millor i més acurada en l’àmbit judicial, després de fer un repàs a la feina feta durant l’any llarg d’estar al capdavant de l’organisme. L’acte ha arribat tres dies abans d’un dels reptes majúsculs a afrontar: la posada en marxa de l’expedient judicial electrònic.
En essència, Rossell ha indicat que “la feina desenvolupada per l’òrgan de govern de la Justícia s’ha centrat en tres grans eixos: l’optimització i millora de l’organització interna, l’impuls a la formació del cos judicial, del personal de l’administració de Justícia i del Consell Superior de la Justícia i un seguit de mesures concretes adreçades a optimitzar la imminent entrada en vigor de l’expedient judicial electrònic”, un pas que s’ha de fer dilluns. El president del CSJ ha enumerat tots els reglaments i informes que s’han elaborat durant el darrer any, i que en gran mesura tenen a veure amb la digitalització de la Justícia i la seva millor organització.
“El disseny que hi ha actualment de la Justícia des del nostre punt de vista no és el correcte”, ha indicat un Rossell que, tot i avisant que es farà pesat, ha afirmat que el CSJ és “un òrgan de govern de la justícia, i el funcionament ha de ser aquest”. “Les competències haurien de quedar molt més clares”, ha refermat el president de la cúpula judicial, que ha assegurat que “la nostra idea es basa en què el Consell Superior de la Justícia hauria de portar tot el que és la gestió, l’execució i el pressupost del que és el cos judicial. I l’administració de la Justícia, que són els funcionaris que treballen a l’administració, hauria de ser el ministeri de la Justícia” qui se n’encarregués.
CAP A FINAL D’ANY
Josep Maria Rossell, que ha indicat també les dificultats que suposa haver-se d’atendre a una llei de la funció pública en l’àmbit judicial que no s’ha reformat des del 2004, ha explicat que s’està treballant en una proposta de modificació competencial que espera tenir-la “cap a final d’any” i que, en tot cas, s’hauria d’aprovar sí o sí en el que resti de legislatura. Rossell, que ha exposat que només resten tres places d’oficial per assignar per acabar d’implementar tot el pla de xoc tal i com es va concebre, ha parlat també en el seu discurs de dilacions indegudes i de mòduls objectius de càrrega de treball per poder definir clarament quina feina ha de fer cada oficina judicial i, més encara, cada batlle en particular.
“Conscients de la necessitat d’evitar les dilacions indegudes, s’han fet diverses inspeccions a la Batllia i al Tribunal de Corts, així com informes del Servei d’Inspecció de l’administració de Justícia per identificar els òrgans jurisdiccionals afectats i implementar solucions per reduir els retards”, ha exposat Rossell davant els assistents a l’acte d’Obertura de l’Any Judicial. “En aquest sentit, els inspectors han assenyalat que aquests endarreriments no sempre són atribuïbles als òrgans judicials, ja que en ocasions, hi contribueixen altres elements, com la tramitació de les comissions rogatòries internacionals, l’elaboració dels informes pericials, els terminis de resposta dels oficis dels bancs i les sol·licituds d’ajornaments de les parts”, ha reblat el president del CSJ durant l’acte públic.
“Vam dir que analitzaríem les sentències que s'haurien produït els darrers últims anys i en base a això ho hem fet, ens ha costat bastant poder saber exactament amb quin òrgan jurisdiccional s’havia perdut aquella dilació però a través de les inspeccions hem pogut esbrinar-ho”, ha explicat Rossell als periodistes, tot dient que el següent pas és “mirar si efectivament a dintre d’aquella oficina judicial si hi ha hagut” alguns dels “imponderables” que ha anunciat públicament. “De tal manera que consten els mèrits, també han de constar els demèrits i aquests que estiguin justificats estaran dintre d'aquests expedients perquè aquell dia que aquella persona vulgui promocionar la carrera judicial, doncs no només els comptin els mèrits sinó que també els comptin els demèrits.”
Una altra cosa, però, és expedientar els batlles o magistrats. “És molt difícil obrir un expedient disciplinari a algú si no tens elements objectius que permetin poder-ho valorar”, ha indicat el president de la cúpula judicial, que ho ha emmarcat tot en la necessitat d’elaborar “uns mòduls objectius de treball per fixar la càrrega mínima de treball exigible a l’any a cada batlle, magistrat o fiscal”. Aquests mòduls són un imperatiu legal des que es va aprovar la Llei qualificada de Justícia. Pel que sigui no es va fer ni s’ha fet. “No dic que sigui un tema senzill ni pacífic, és un tema complicat, perquè si mirem els països veïns, a Espanya, per exemple, no ho han posat en funcionament perquè han tingut molts problemes; a França tampoc ho acaben de tenir molt clar, per tant, no és un tema pacífic”.
Rossell ha deixat clar que com que són un mandat legal i alhora una necessitat, s’han d’elaborar i posar en marxa “els mòduls de productivitat” i així, i d’alguna manera, “sabrem exactament i de quina manera aquelles oficines judicials” estan treballant o no treballant, produint o no produint dilacions indegudes. “Amb aquests mòduls ho podrem saber, però fins que no els tinguem, ens hem de fiar ara d'uns inspeccions que fan els inspectors, el servei d’inspecció de l’administració de Justícia i, clar, aquí, a vegades, no s’acaba d’afinar però bé. En canvi, amb els mòduls, jo crec que sí que tenim elements objectius que ens permetrien de poder valorar les oficines judicials. Ara no els tenim”.
Comentaris (4)