I, de fet, així els fa saber en el primer paràgraf de la resposta a una demanda d’informació que els presidents dels dos grups parlamentaris, Cerni Escalé i Judith Casal, van tramitar un cop la rebuda a la primera no els va acabar de satisfer. L’objectiu era saber amb detall com s’havia fet la nova graella salarial, que es va incorporar en una disposició addicional del pressupost. La primera contesta, però, era, a l’entendre dels consellers generals, poc concreta.
Rossell ha acabat responent, sí, però no abans de picar el crostó als parlamentaris. “Abans de donar resposta convindria subratllar l’abast del concepte d’activitat parlamentària”, indica en l’escrit. També seria necessari, al seu entendre, “valorar la seva extensió (...) relativa al control de l’acció política del Govern” i, sobretot, “considerant l’especial posició institucional del Consell Superior de la Justícia dins la separació de poders que conforma l’Estat de dret”.
Malgrat aquest retret, el president de l’organisme acaba desgranant més detalls del treball que es va fer servir per preparar la graella en qüestió. Ho fa, assegura, “en seguiment del criteri de transparència i col·laboració que manté el CSJ”. I és aquí on explica que es van tenir en compte fins a 30 factors i subfactors distribuïts en quatre categories: naturalesa de les funcions o tasques, condicions educatives, condicions professionals i de formació i condicions laborals i factors estrictament vinculats amb el desenvolupament del lloc.
I, a partir d’aquí, es van definir fins a tretze factors i més de 30 subfactors. Entre aquests hi havia els vinculats a l’esforç físic, com ara si es feien moviments repetitius o no, el desgast visual o auditiu i si s’havia d’estar en posicions i postures forçades. També es van tenir en compte l’esforç mental i emocional, les responsabilitats funcionals o l’autonomia.
Altres punts que es van incloure en l’anàlisi era l’ensenyament reglat que s’havia de posseir a cada lloc de feina, els coneixements, com ara les competències digitals o els idiomes que es dominaven. A la vegada, es van valorar aptituds com la destresa o la capacitat de resolució de problemes.
Un cop definits tots aquests factors, l’eina que es va fer servir tenia un total de 1.000 punts. I cada lloc de treball es va puntuar seguint aquesta eina. A partir d’aquí, es va definir el nivell de classificació que correspondrà a cada treballador en una graella que, cal recordar, s’aplica des de l’entrada en vigor del pressupost.
Comentaris (2)