La llei d’accés electrònic a l’administració de Justícia va ser aprovada pel Consell General el 31 de març del 2022. Es culminava d’aquesta forma un dels projectes claus del mandat de Josep María Rossell com a ministre responsable d’aquest àmbit. Ara, cal recordar, és el president del CSJ. El text va ser publicat al BOPA el 20 d’abril d’aquell any, però establia que, tret de les disposicions finals primera i segona que, de fet, es referien a altres textos -concretament la Llei qualificada d’Immigració i la de Justícia- la seva entrada en vigor es posposava dos anys. Era el temps que es considerava necessari perquè l’administració judicial es preparés per a les noves obligacions.
Entre altres coses, calia adaptar tot el programari i el sistema informàtic a una realitat totalment diferent. Es va considerar que aquest termini era adient, més tenint en compte la previsió de diferents partides pressupostàries tant ja el 2022 com el 2023 per fer front a aquests canvis. La realitat, però, no ha estat així.
Quan queden poc més de tres mesos per a la data límit (el 20 d’abril) el mateix CSJ ja ha comprovat que no s’hi arribarà a temps. Segons fonts consultades per Altaveu, el motiu seria doble. Per un costat, el programari que s’ha d’implementar no acaba de funcionar. Queden “serrells tècnics” amb Tracasa, l’empresa navarresa que s’ha contractat per adaptar el sistema informàtic. Per l’altre costat, encara no s’han fet les formacions al personal perquè sàpiguen fer servir el software. I el que ja es té clar és que ni un problema ni l’altre estaran solucionats a l’abril.
Per això, el CSJ ha decidit demanar més temps. Una pròrroga. Així, segons ha pogut saber Altaveu, s’hauria enviat ja una comunicació al Consell General per fer la petició. Com que l’entrada en vigor quedava fixada en una llei, l’única alternativa, justament, és modificar-la. Fer un altre text que canviï la disposició final cinquena del text original per endarrerir la seva entrada en vigor.
En concret, s’ha demanat que l’entrada en vigor es posposi fins al 2025. Per tant, vuit mesos i mig, si fa no fa, més. La petició l’haurien acceptat els grups de la majoria, Demòcrates i Ciutadans Compromesos, que l’han inclòs entre les 29 esmenes presentades al projecte de pressupost per al 2024 -curiosament, però, no hi van fer cap referència durant la roda de premsa de presentació d’aquestes celebrada el dijous-.
Fonts consultades admeten que hi ha certs dubtes sobre si aquesta esmena serà acceptada a tràmit per Sindicatura. La incògnita rau en el fet que, si bé és habitual modificar lleis via la part dispositiva del pressupost, en aquest cas el text en concret que es vol canviar no tindria, a priori, implicacions financeres. I, per tant, es podria considerar que no és adient. Tot i això, el fet que la demanda hagi estat feta directament pel Consell Superior de la Justícia i que els operadors concernits, especialment els advocats, no es mostren contraris -de fet, alguns lletrats encara no acaben de veure amb bons ulls el fort canvi que representarà l’obligatorietat gairebé universal de relacionar-se telemàticament amb l’administració judicial- fa pensar que s’acabarà acceptant i, posteriorment, aprovant en comissió.
El president del CSJ, Josep Maria Rossell, ha justificat a Altaveu la demanda perquè considera que aquest termini extra és necessari per “assegurar que un projecte d’aquesta envergadura tindrà èxit”. Recorda que la implementació de l’accés electrònic a la Justícia és “important i cabal” i que “suposarà un canvi significatiu en el funcionament processal dels expedients judicials”. Per tant, “hem de garantir que anirà bé”. I, en aquest sentit, apunta que el seu equip va prendre possessió “tot just fa dos mesos i escaig” i encara no han pogut copsar plenament “en quina situació es troba el dossier”. Amb el termini extra, Rossell avança que “es faran reunions amb totes les parts implicades i proves pilots” i que “això ens permetrà que, quan entri en vigor, el dossier estigui complert i efectivament amb totes les garanties”.
Comentaris (9)