La sala penal del Tribunal Superior ha notificat aquest dijous la desestimació del recurs presentat per la defensa dels tres homes (d’entre 31 i 36 anys tots ells). Els missatges escrits i d’àudio enviats especialment per un d’ells a través de l’aplicació WhatsApp han estat decisius. De fet, la sentència definitiva dictada aquest matí en reprodueix molts. La lectura que es va fer en sala dels missatges eren molt contundents en contra dels interessos de defensa.
No hi havia una prova directa directíssima de la suposada extorsió més enllà de la denúncia del constructor, que també té un full de serveis de deutes i altres digne d’esment. Però en el cas que s’ha acabat de resoldre ara la condemna era força clara per molt que les defenses hagin al·legat un error de valoració de la prova, probablement ja preparant un eventual recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional que no està ni molt menys assegurat. I menys encara avui davant el cop que ha suposat la confirmació de la sentència en tots els seus extrems.
La resolució s’ha notificat, de manera gairebé extraordinària, a la Sala Magna de la Seu de la Justícia, i s’hi han viscut escenes de dolor, incredulitat alhora que malestar. Plors, ràbia…
La resolució s’ha notificat, de manera gairebé extraordinària, a la Sala Magna de la Seu de la Justícia. Extraordinària perquè les sentències se solen comunicar en una altra sala, encara que justificada pel nombrós públic que ha assistit a la comunicació, un fet que sol ser molt poc habitual. De fet, la desestimació del recurs i la confirmació de les penes -els quatre anys i mig per a un dels germans perquè hi concorria també un delicte relatiu a la possessió d’armes prohibides i una qüestió menor de consum de cocaïna; i els quatre anys per als altres dos, més vint anys d’expulsió per a l’avui empresonat més el pagament solidari de 19.000 euros en concepte de responsabilitat civil- ha caigut com una galleda d’aigua freda en tots els presents.
A la sala, on s’ha permès estar per part del públic en general molt més temps del que és normal quotidianament abans de passar a notificar una altra sentència, s’hi han viscut escenes de dolor, incredulitat alhora que malestar. Plors, ràbia… I és que la defensa mantenia esperances si no de l’absolució que sol·licitava o, fins i tot, tampoc del canvi de tipus penal pel qual fossin condemnats, sí d’una rebaixa de pena substancial respecte del que havia imposat el Tribunal de Corts.
Però el fiscal ja havia deixat clar que exigia una condemna exemplar per evitar que qualsevol altre empresari que pugui tenir deutes s’agafi la justícia a la seva manera. Vaja, que a Andorra no s’hi imposi “la llei de la jungla”, com va dir textualment durant la vista de primera instància en ministeri públic. Per molt que la defensa sempre hagi mantingut que el deute era real -uns 190.000 comandes entre les dues societats que dirigeixen els germans empresaris- i l’acusació particular sostingui que jurídicament la víctima de l’extorsió res tenia a veure amb Buiques. (Que ja se sap que entre el legal i el real hi ha canvis…)
Sia com vulgui, aquest migdia a la Seu de la Justícia s’ha viscut el penúltim -o últim si no hi ha recurs al Constitucional- capítol d’un cas (falta el compliment de la pena, és clar) que va esclatar el 3 de maig del 2022, quan va tenir lloc la detenció dels tres homes just quan acabaven de dinar en un bar-restaurant proper als dos negocis que dirigeixen els germans. Tots tres van ingressar llavors a la presó acusats d’extorsió. Els dos empresaris en van sortir poc abans de Nadal sota arrest domiciliari.
L’acusat de traslladar les amenaces al constructor implicat en l’afer encara roman al centre penitenciari i és considera un “cap de turc”. Ell, amb diversos antecedents a Catalunya algun dels quals per delictes contra la integritat, hauria estat qui hauria suposadament amenaçat el constructor a Sant Julià un dia de febrer d’aquell 2022. I a partir d’aquí s’hauria iniciat una perversa relació que a punt va estar de portar al banc dels acusats també la pròpia víctima, que també tenia clients que no li pagaven. En fi, un embolica que fa fort que, en qualsevol cas, mai dels mais no s’hauria de produir. Però menys encara s’hauria de ‘retransmetre’ per WhatsApp i deixar-ne tots els missatges. Han estat fonamentals, claus. Definitivament decisius.
Comentaris (22)