Condemnen el SAAS a indemnitzar un pacient que va empitjorar per la mala praxi d’un metge

L’home patia una fractura d’espatlla i el facultatiu va reduir-li dos cops de forma manual en lloc de fer una intervenció quirúrgica, fet que va comportar l’agreujament de les lesions sofertes i que acabés patint una incapacitat del 25%; la parapública haurà d’abonar-li gairebé 79.000 euros

Una imatge de l'hospital. SAAS

Es va presentar a l’hospital amb una fractura a l’espatlla i el tractament que se li va fer no va ser correcte. Els fets es remunten al maig del 2008. Les decisions judicials són d’ara. I conclouen que quan s’hauria d’haver intervingut de forma quirúrgica, el metge va optar per fer una reducció manual. Això va comportar que les lesions sofertes per l’home, d’una seixantena d’anys, empitjoressin, fet que li va provocar una llarga recuperació i, finalment, una incapacitat del 25%. Ara, després d’un llarg periple judicial, el Superior ha determinat que, efectivament, va haver-hi una mala praxi mèdica i cal indemnitzar el pacient. En aquest cas, amb 78.000 euros.

De fet, la resolució és una triple tibada d’orelles. Per un costat, al facultatiu i al SAAS. Per l’altra, a la Batllia, a qui els magistrats de segona instància han hagut d’esmenar la plana fins a dues vegades. En un primer moment, el batlle va determinar que no hi havia cap mala praxi. Ja el març del 2023, el Superior va corregir la decisió i va establir que, efectivament, s’havia produït i, per tant, així calia valorar-ho. Per fer-ho, va retornar el cas a la instància anterior.

Aquesta, però, tampoc va dictaminar cap rescabalament. Argumentava que no es podia discernir de forma clara sobre quina part de les lesions eren conseqüència de la caiguda original i quina responsabilitat de la mala praxi -com s’ha dit, reduir manualment la fractura i no fer una intervenció quirúrgica-. El Superior, però, deixa clar que això no pot ser admès.

I és que, com es posa en relleu en la sentència ara coneguda, “no hi ha dubte que l’actuació mèdica no es va ajustar a la lex artis ad hoc” i que això “va ser la causa d’un empitjorament de la situació de l’interessat”. Per tant, hi ha “una falta de servei” per part del SAAS i “un dany cert” que “és avaluable econòmicament”. De fet, retreu a la Batllia que la resolució impugnada és “contradictòria”. Per una part, “s’admet l’existència d’una falta de servei que ha produït evidents perjudicis, però per altra banda aquesta actuació antijurídica no produeix cap efecte, ja que es considera que la dificultat d’avaluar els danys impedeix indemnitzar el perjudicat en la mesura que seria necessària”.

I aquí, el Superior esmena la plana i fa els càlculs adients. Així, per un costat, entén que cal rescabalar la víctima per la diferència entre el seu salari i la prestació que durant 1.060 de baixa va cobrar de la CASS. En total, 12.717,17 euros. També estableix un IPP de 60.000 euros tenint en compte que ara pateix una discapacitat del 25%. Finalment, en concepte de pretium doloris fixa 6.000 euros més. Per tant, en global, 78.717,17 que el SAAS, de forma solidària amb la seva companyia d’assegurances, haurà d’afrontar.