Malgrat tot, l’home no entén que se’l vulgui expulsar i considera que és del tot injust alhora que manifesta que hi ha informes de la fiscalia que evidencien una millora en relació amb el comportament que manté amb una filla seva. Però tant el TC com els tribunals ordinaris recorden que hi ha alguns informes positius. Però també n’hi ha de negatius que l’home, suposadament, omet. Justament, poder optar a la custòdia compartida és un dels arguments que empra el recurrent per defensar poder-se quedar a Andorra.
Es retreu la “conducta antisocial que l’interessat ha mantingut de forma reiterada, amb nombrosos controls i detencions, bona part dels quals estan relacionats amb la tinença de substàncies estupefaents, però que també es refereixen a la desobediència a l’autoritat, a delictes de lesions havent utilitzat objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima” entre altres
Però el Constitucional, no admetent el recurs d’empara perquè considera que no es vulnera ni la presumpció d’innocència de l’home ni el dret a la defensa ni el dret a la jurisdicció, dona per bona la sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior que avala l’expulsió per a cinc anys. Ni el TC ni el TS no atenen la principal reclamació que fa l’home: que no es tingui en compte tot allò que va protagonitzar abans del 2019. Perquè com que ja li van fer una advertència, ja es va donar per advertit.
Però els tribunals responen dient que si després ha continuat amb comportaments indeguts -de fet, l’expulsió deriva d’una detenció per una acció violenta el 2023 per la qual està processat-, és que no hi ha manera que canviï. I saber quina ha estat la seva actitud prèvia ajuda a fer-se la idea de què pot arribar a passar. I per això, i com avala el Tribunal d’Estrasburg, es poden adoptar mesures preventives de la naturalesa de l’acordada.
Els tribunals retreuen a l’home la seva “conducta antisocial que l’interessat ha mantingut de forma reiterada, amb nombrosos controls i detencions, bona part dels quals estan relacionats amb la tinença de substàncies estupefaents, però que també es refereixen a la desobediència a l’autoritat, a delictes de lesions havent utilitzat objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, de maltractaments en l’àmbit domèstic i d’un delicte de lesions doloses que requereixen tractament mèdic per a la seva curació”.
A conseqüència de tot plegat, “el recurrent ha estat condemnat en tres ocasions per ordenança penal pels delictes de lesions havent utilitzat objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i de maltractament en l’àmbit familiar, així com controlat en sis ocasions més per sengles contravencions penals, especialment per possessió de marihuana, i detingut en altres dues ocasions posteriors a l’advertència d’expulsió”. I tampoc no hi ha pas constància que la relació amb la seva filla, relació a la qual pretén aferrar-se, sigui molt millor.
La guarda i custòdia correspon a la mare de la menor. I quan li toca a l’home -que assegura que aspira a una compartida- tot sovint són familiars d’ell que s’han de fer càrrec de la nena perquè l’home no hi ha manera que canviï hàbits com el d’anar al gimnàs abans d’estar-se amb l’infant els dies que li correspon, que són més aviat pocs. En fi, que el Constitucional avala l’expulsió.
Comentaris (14)