De fet, la pena principal és de quinze mesos de presó condicional per un doble delicte major: de maltractament en l’àmbit domèstic i de lesions. Encara que ell no ho recordava o, més encara, ho negava, hauria pegat en alguna ocasió la seva exparella, que va explicar que les pastilles que es prenia per combatre una depressió que tenia -i que li va traslladar a ella- les barrejava amb alguna que altra beguda alcohòlica, i que això segurament no li feia bé.
Els quatre anys de no entrada en contacte amb l’ex ho havia sol·licitat la fiscalia, que també demanava dos anys de presó condicional i quatre anys de seguiment del programa de promoció de relacions no violentes. La pena condicional es rebaixa i el seguiment del programa no l’haurà de fer. Sí que haurà d’abonar unes poques desenes d’euros (33,75) a la CASS per les despeses causades per algun tractament al qual es va haver de sotmetre la dona i a aquesta li haurà d’abonar 500 euros com a compensació moral. I, a més, haurà de satisfer el cost de l’advocada que va exercir l’acusació particular.
L’home ja no es va presentar a la notificació de la resolució. Tampoc ho va fer l’advocada que l’havia defensat. L’argumentari no s’aguantava gaire davant la solidesa de l’exposició feta per la víctima de la situació. Un assetjament que es va allargar en el temps, aparentment, però respecte del qual el Tribunal de Corts només s’ha pronunciat sobre un parell d’episodis haguts durant el 2019.
La dona, que havia marxat inicialment del país i després hi va retornar -i va intentar refer la relació amb l’home abans dels episodis ara jutjats-, ja va canviar al seu dia els panys del domicili i també evita passar per llocs propers a la feina de l’home o per llocs on sabia que aquell solia freqüentar. Per si aquelles coses, vaja.
Comentaris (2)