Els fets havien passat la nit del 21 al 22 d’aquell desembre. Tant l’home, uruguaià actualment de 35 anys, com la noia, irlandesa que ara torna a viure al seu país, que es van conèixer a la barra del local, on van beure de forma important. A més, l’home que resta empresonat des del moment de la detenció hauria subministrat MDMA a la noia -i a d’altres persones- sense advertir què era el que els posava a la boca. Ja en aquell moment estaven flirtejant tots dos. I tots dos lliurement van decidir anar al domicili de la noia, no massa lluny del local nocturn, per continuar la trobada.
En un primer moment hi va haver una relació consentida. Tant al menjador com a l’habitació. Però quan la dona va veure, segons les seves explicacions, que la conducta de l’home començava a violentar-se, va voler aturar la relació. Almenys en dos cops. Després de la segona ocasió, la noia va patir el que ella denomina com un ‘black’, una mena d’estat d’inconsciència. El següent record que té de tot plegat, al seu domicili, on hi havia la companya de pis i un altre amic, és desvetllar-se amb l’home abusant d’ella alhora que posant-li més droga a la boca. La noia es va posar a cridar i amb el suport dels amic van fer fora l’agressor del pis.
L’acusat sempre ha assegurat que tot havia estat consentit. Però el Tribunal de Corts no ho veu pas així. De fet, després de l’anàlisi de tot plegat acaba amb la ferma convicció que l’agressió va existir. Obertament. I és que si la fiscalia demanava deu anys de presó ferma, la sala els eleva fins a catorze més dos mesos que s’aproxima molt més als quinze anys que sol·licitava l’acusació particular. En efecte, l’home ha estat condemnat per un delicte de violació sobre una persona privada de sentit per estar sota els efectes de la droga. També se’l condemna per un delicte menor de consum de MDMA en un local públic i per un delicte major de cessió de dita droga.
L’únic pel que se l’absol, és per allò que la representació lletrada de la víctima també havia sol·licitat: un segon agreujant ja que s’entenia que se li havia administrat la droga justament amb la finalitat de poder-la sotmetre després. Però aquest escenari el tribunal no l’acull. Recorda que havent begut lliurement i havent ja consumit droga amb anterioritat, va consentir relacions sexuals. I que l’agressió es du a terme just en un moment d’inconsciència. I quan se li subministra novament MDMA és quan es desperta del moment ‘black’. i
D’aquí que no s’hagin imposat els quinze anys que demanava l’acusació particular. Però s’hi ha quedat molt a prop. La defensa admetia una condemna de com a molt quatre anys essent la part ferma només la que ja porta feta. A part de la pena de reclusió, també se l’imposa una multa de 2.500 euros i se l’obliga a abonar una indemnització de 10.000 euros pels danys psíquics causats a la víctima, més altres despeses derivades dels tractaments als quals hagi hagut de fer front i que haurà d’acreditar en el període d’execució de sentència.
RECURS
Les gesticulacions de l’home en ser notificat de la sentència eren de no saber-se’n avenir. En diverses ocasions el condemnat negava amb el cap la pena imposada, desencaixat. Durant uns minuts, i ja fora de la sala de vistes on s’ha comunicat la part dispositiva de la sentència de primera instància, l’home, que porta més de quinze mesos empresonat, ha pogut departir una estona amb el seu advocat.
De l’anàlisi de tot plegat han acabat arribant a la conclusió, i de fet, no era gaire difícil arribar-hi, que no quedarà més remei que presentar un recurs contra la decisió del Tribunal de Corts. I és que la pena imposada és notablement superior al que sol·licitava el ministeri públic. D’aquí que es tornarà a insistir en que tot va ser consentit. I que la dona hauria seguit amb normalitat els dies posteriors la seva vida. De fet, sobre això també s’ha referit el tribunal al·legant que la noia va mirar de fer vida normal però que lluny d’això no va anar a treballar i el seu quadre d’angoixa era més que evident.
Comentaris (5)