L’organisme de gestió hospitalària va acomiadar ara fa just sis anys Quirze Font després d’una pèrdua constant de la confiança explicitada pel ja llavors director general del SAAS, Josep Maria Piqué. Després d’un estira-i-arronsa de mesos, finalment el consell directiu de la institució, amb el llavors ministre de Salut al capdavant, Carles Álvarez Marfany, va decidir acomiadar de manera no causal l’economista i li va abonar els 85.748 euros que va considerar que li pertocaven com a liquidació.
Certament, el Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) va avaluar fer fora el directiu per raons causals, però l’únic suposat fet imputable era menor -relatiu a una compra d’una ambulància que s’hauria fet presumptament de manera indeguda i amb cost excessiu per a l’empresa pública- i quan s’hauria volgut aplicar, la falta ja esta prescrita. Per tant, es va descartar la via causal i se’l va indemnitzar. Font, però, va considerar que l’acomiadament no era procedent i, a més a més, que la liquidació no s’ajustava al que tocava atès que creia que amb un contracte de durada determinada -almenys tàcitament- se li havia d’haver abonat el total del contracte.
Estima el TS que es va buidar de contingut el càrrec de Font i això és una anomalia que no només justifica que es condemni el SAAS per les males formes emprades sinó que s’admet que va poder causar un greuge moral al demandant
Per això va interposar una demanda contra el SAAS a través de la qual i en xifres rodones reclamava 200.000 euros (una suma respecte de la qual se li hauria d’haver restat, és clar, els 85.000 ja abonats). Entre altres coses, Font al·legava que se li havia fet una mena d’assetjament laboral, atès que no podia fer la seva feina ja que durant uns mesos es va anar buidant el seu càrrec de contingut. De fet, una vegada va fer-se efectiva la seva sortida del SAAS, Font va emetre un comunicat entre els seus col·laboradors denunciant una campanya interna de desprestigi.
En certa manera, aquella suposada campanya es va traduir en arguments jurídics en la demanda respecte de la qual els tribunals li han acabat donant la raó. Segons que ha pogut saber l’Altaveu, el Superior ha notificat aquest dilluns la resolució ferma i definitiva que condemna el SAAS malgrat que no atén la demanda econòmica feta per l’ex-director econòmic i de recursos generals de la institució. Considera que havent-hi acomiadament lliure al país, el SAAS podia tallar la relació laboral quan cregués oportú o necessari sense que hi hagués res de determinat. Però que havia de fer les coses bé.
I la sala, segons les fonts consultades, entén que la institució dedicada a la gestió hospitalària va fer l’acomiadament “mal fet” perquè, admetent les tesis del demandant, reconeix que no se li va deixar fer la feina que tenia encomanada i, per tant, no se’l pot acusar d’una cosa que no se li permet. En conseqüència, estima el TS que es va buidar de contingut el càrrec de Font i això és una anomalia que no només justifica que es condemni el SAAS per les males formes emprades sinó que s’admet que va poder causar una repercussió moral al demandant, com l’ex-director econòmic del SAAS reclamava.
Per tant, es condemna l'organisme hospitalari i s’imposa una indemnització suplementària a la quantitat ja rebuda d’uns 7.000 euros, que seria l’equivalent a una mensualitat ja que el tribunal considera que només va ser un mes el temps que se li va estar fent la guitza en lloc d’acomiadar-lo com hauria tocat. Quirze Font creu que va ser molt més temps. Aquells vuit mesos de campanya de desprestigi que va denunciar. I en virtut d’això caldrà veure si reconegut el dany moral que se li va causar hi ha lloc a què l’economista pugui reclamar quelcom més.