Inicialment, la Batllia va ometre la responsabilitat de la corporació de la capital en considerar que la vianant accidentada pretenia creuar el carrer per un lloc que no tocava i, per tant, infringint les normes. “La interessada es proposava baixar de la voravia a fi de travessar la calçada per un indret inadequat, a poca distància d’un pas de vianants i amb infracció de les normes del Codi de la circulació, circumstància que exclouria la responsabilitat administrativa”, mantenia la sentència de primera instància.
Però el Superior assegura en una resolució recentment dictada que “aquesta conclusió es basa en indicis insuficients, com són el fet de que la recurrent circulava prop de la vorada i a poca distància del suport d’un fanal. No es pot oblidar que cap de les parts ha sostingut en la instància aquesta tesi, que tampoc resulta de les declaracions que consten en les actuacions. En conseqüència, no es pot considerar acreditat que la interessada anés a creuar el carrer per aquell lloc, infringint les normes de circulació”.
L'enfonsament que presentava la via pública a la zona de Tobira “fou un element causal que indefugiblement contribuí a la producció de la caiguda, doncs certament el desnivell existent en aquell concret indret pot provocar una ensopegada com la que efectivament es produí”, segons els tribunals
A partir d’aquí, la sala recorda que el comú d’Andorra la Vella va admetre l’existència d’un enfonsament del paviment i que la Batllia ja va considerar inicialment que aquell enfonsament “fou un element causal que indefugiblement contribuí a la producció de la caiguda, doncs certament el desnivell existent en aquell concret indret pot provocar una ensopegada com la que efectivament es produí”. Les fotografies que inclouria el dossier no deixen lloc a dubte sobre “els defectes que presentava el paviment en aquell indret eren susceptibles de donar lloc a la caiguda de la interessada, pel desnivell existent, cosa que compromet la responsabilitat administrativa del comú”.
Però és aquí quan els magistrats consideren que no tota la culpa es pot atribuir a la deixadesa de l’administració. També cal considerar, recorda la sentència, que la recurrent circulava per l’extrem de la voravia, “quan disposava de tota l’extensió d’aquesta per fer-ho, de manera que, amb una deguda atenció per la seva part, hagués pogut evitar el punt de la vorera que presentava un estat deficient, i així la caiguda no s’hagués produït”. En conseqüència, procedeix apreciar que s’ha produït en aquest cas concret una concurrència de culpes que “determina la moderació de la responsabilitat administrativa” i s’ha de repartir a parts iguals la responsabilitat de la caiguda.
Per tant, estableix la responsabilitat del comú en el 50% i l’altre 50% el considera culpa de la vianant. Si sumant els diferents aspectes indemnitzatoris, s’arriba a una xifra de 8.415,85 euros que cal repartir a parts iguals, és quan s’arriba a condemnar el comú a haver d’abonar a la vianant un total de 4.207,93 euros.
Comentaris