La causa oberta contra tres establiments del Principat que presumptament venen producte il·legal lligat al cànem -persones del sector no consideren el CBD narcòtic, és a dir, droga; però la jurisprudència i els tribunals sí que li ho veuen amb independència del percentatge de THC, la substància psicotròpica, que tingui- és una peça separada del cas que aquest divendres s’acabarà de jutjar. Va ser arran d’una documentació aportada per la defensa del processat empresonat, que evidenciava que a Andorra hi havia botigues on es podia comprar producte suposadament prohibit, que es va iniciar la investigació a petició de la fiscalia.
I va ser la fiscal del ‘cas CBD’ que va revelar la causa en aparèixer a declarar com a testimonis alguns dels empresaris els negocis dels quals estan sent investigats -en un procediment judicialitzat però encara en una fase molt embrionària- i s’arriscaven a cometre alguna relliscada que els afectés per la causa que no sabien que la tenien. Ara, segons fonts properes a la investigació, estan a l’expectativa de tot plegat i esperant els eventuals moviments que pugui dur a terme la Batllia. Hi ha un cert neguit. I també molt malestar. Perquè es considera que la Justícia, arran d’un cas que el que hauria de fer és promoure una reflexió sobre la regulació que hi ha el Principat, el que està fent és promoure una ‘persecució’.
Algunes de les fonts properes a la investigació oberta han recordat que tots els productes de naturalesa igual o similar al CBD són importants. En aquest sentit, les fonts han indicat que hi ha la seguretat i coneixement per part de tots els empresaris que el CBD en flor està totalment prohibit “malgrat que és el producte que més es demana”. Aquest producte seria el que portava al maleter el noi que s’està jutjant davant el Tribunal de Corts. Per tant, “si alguna botiga ha venut CBD en flor l’ha hagut d’entrar al país com aquest noi, al maleter”.
Si la resina i les tisanes es consideren prohibides, en canvi es permeten els olis, que suposadament són per a ús cutani. Però no obstant això una utilització molt habitual i efectiva -també a Andorra-, especialment quan es persegueix un efecte terapèutic, es posar-ne un parell de gotes sota la llengua
En canvi, hi ha altres productes que també es consideren il·legals, prohibits, que diversos dels establiments han estat important de forma totalment legal o, com a mínim, autoritzada per la Duana. En aquest sentit, olis, tisanes i resines s’han estat declarant degudament i abonant els impostos corresponents. Sobre els olis no hi ha cap problema perquè són atòpics i no es consideren droga. O, almenys, estan tolerats. Però les tisanes, o almenys les resines, en la primera sessió del judici va quedar clar que els tribunals ho consideren prohibit. Perquè algun dels testimonis van citar la qüestió de les resines i el judici es va haver d’aturar.
Però sembla que no hi ha dubte que durant molt temps, la Duana n’ha estat permetent la seva importació. I que no va fins fa pocs mesos, just arran del cas que ara s’està jutjant i més encara quan es va fer evident per part de la defensa que hi havia botigues que venien productes a priori il·legals que el ministeri de Salut va emetre una circular recordant quins eren els productes o derivats del cànem prohibits. “Va ser a partir d’aquell moment que productes com les resines es van deixar de permetre”, però no abans, han indicat les fonts.
Encara que un inspector de Salut ja va declarar dimecres en el judici i va deixar clar que s’havia detectat ja anteriorment la presència de productes suposadament prohibit en establiments del Principat i s’havien retirat, aquest divendres potser s’hauria de poder aclarir una mica més sobre l’emissió d’aquella nota. Citada per la fiscalia ha de prestar declaració la cap de recursos sanitaris del ministeri de Salut, Carme Pallarés. Llicenciada en farmàcia i especialitzada en la direcció de recursos hospitalaris i sanitaris, hauria d’aclarir què està suposadament prohibit i què no.
De forma planera, aparentment, tot aquell producte per al consum humà, és a dir, per a la ingestió, estaria prohibit. Amb tot, però, fonts properes a la investigació oberta han recordat que les resines teòricament il·legals que s’importaven i es venien com si es tractessin d’uns encens no aptes per al consum humà. Però llavors a casa, com va quedar clar també durant la primera sessió de la vista, cadascú fa el que vol.
I si la resina i les tisanes es consideren prohibides, en canvi es permeten els olis, que suposadament són per a ús cutani. Però no obstant això una utilització molt habitual i efectiva, especialment quan es persegueix un efecte terapèutic, es posar-ne un parell de gotes sota la llengua. És a dir, s’acaba portant cap al consum humà. Cap a la ingesta. I alimenta així la contradicció a la qual aquest tipus de producte queda sotmès a Andorra. Dubtes i més dubtes.