La climatització de la Seu de la Justícia arriba als tribunals

La secció civil de la Batllia haurà de decidir si la UTE que va construir l’edifici tenia dret a deixar d’abonar una part del cost de la instal·lació que mai no ha acabat de funcionar bé

Una imatge de la Seu de la Justícia quan s'estava acabant de construir. COPSA

Hi ha, euro amunt, euro avall, uns 200.000 euros en joc. I, sobretot, el prestigi professional, per dir-ho d’alguna manera. Empresarial, per ser més exactes. La secció civil de la Batllia haurà de decidir si la unió temporal d’empreses (UTE) que va construir l’edifici de la Seu de la Justícia tenia dret a deixar d’abonar una part del cost de la instal·lació de climatització de l’immoble a l’empresa que va fer el muntatge o no el tenia. El que està clar és que el palau judicial sempre ha estat un caos a nivell climàtic. O, almenys, durant molt temps. Que aquesta és una altra part de la discussió.

De fet, el plet fa temps que dura. Més d’un any. I just aquest dilluns es va celebrar la vista, amb una dotzena de persones citades a declarar. Representants de les empreses constructores (Copsa, Pujal i Mariné), de l’empresa demandant (EM-T), l’arquitecte de la seu judicial, els enginyers que van dissenyar la instal·lació, delegats del ministeri de Territori i Urbanisme en tan què propietari de l’immoble, empleats de manteniment del Consell Superior de la Justícia… tots citats perquè hi diguessin la seva en relació amb el funcionament de la calefacció.

El que és evident és que la UTE va deixar d’abonar la darrera certificació que va presentar l’empresa que va fer la instal·lació de la climatització. I, a part, va fer la retenció d’un dipòsit que l’industrial subcontractat havia aportat. Això i un altre petit deute, tot plegat porta a què EM-T va deixar de percebre prop de 250.000 euros. La UTE entenia que la feina no s’havia fet correctament i, en conseqüència, va deixar de pagar. 

Fa molt temps que perdura l’estira-i-arronsa entre EM-T, que va fer la instal·lació com a subcontractada, i Copsa, Pujal i Mariné, que es van aliar i van acabar adjudicant-se la construcció de l’immoble judicial

En l’estira-i-arronsa les empreses constructores van consignar davant la Batllia 50.000 euros que consideren que és el màxim que hauria de pagar per la feina que es va fer en la recta final de tot plegat. Òbviament, EM-T defensa que li pertoca la integritat d’aquells 250.000 euros citats. Per tant, més enllà dels mig centenar de milers d’euros que va dipositar la UTE exigeix els 200.000 euros restants. I, per això, la instal·lació de la climatització de la Seu de la Justícia ha acabat arribant als tribunals. 

I és aquí on la demandant manté que el sistema de climatització que es va dissenyar no era l’adequat per la Seu de la Justícia. Però com que era el que els tècnics i les constructores van exigir, el van instal·lar seguint les directrius establertes. Les altres parts, gairebé totes sense discussió, defensen que no és pas el cas. Que la instal·lació no està ben feta i que ho demostra el fet que quan es va trencar la relació amb EM-T i es va acudir als serveis d’una altra empresa de climatització, tot va anar oli en un llum. I que des de llavors, cap més problema.

Però no hi estan tots tots tots pas d’acord, atès que asseguren les fonts consultades, que des de la representació de l’equip de manteniment de la seu judicial s’hauria assegurat que no és pas cert que tot vagi bé i rodat. Al contrari, que la climatització continua funcionant amb múltiples deficiències i el que és més al·lucinant encara, que no hi ha cap manera de resoldre-ho. Ni posant-hi tota la paciència del món.