La necessitat de fer aquest canvi -en l’actualitat el paràgraf segon de l’article 144 del Codi penal, relatiu a les agressions sexuals, deixa clar que “s’entén comès sense consentiment el comportament o relació sexual realitzat amb persones menors de catorze anys”- ha ressortit a partir de diverses intervencions al tomb de les dues taules rodones que hi ha hagut durant el seminari. I en els debats posteriors de la mateixa. Hi ha d’haver una tendència a “protegir més” els menors, ha dit per exemple en declaracions als mitjans de comunicació l’exmagistrat ara ja jubilat tant a Espanya com a Andorra, on durant molts anys va presidir el Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan.
La necessitat d’elevar els anys per atorgar el convenciment per a relacions sexuals ha estat compartit per diversos operadors jurídics, com per exemple el fiscal adjunt Iván Alís, un dels que ha intervingut en els debats al tomb de les taules rodones. De fet, al seminari hi han acudit diversos representants del ministeri públic. El seu màxim exponent, el fiscal general, Xavier Sopena, no ha anat més enllà de dir que és una qüestió que “s’ha d’estudiar”.
Mentre a Espanya el consentiment no es pot atorgar fins als setze anys, el Codi penal andorrà estableix que “s’entén comès sense consentiment el comportament o relació sexual realitzat amb persones menors de catorze anys”
Però hi havia un consens força generalitzat entre els intervinents i els assistents al seminari. El Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, també s’ha mostrat favorable a l’elevació de l’edat per al consentiment. Cañada ha remarcat que “la societat ha canviat, l’esperança de vida s’ha incrementat i tot ha d’anar lligat”, amb la qual cosa “s’ha de protegir tot més” i especialment els menors, ha remarcat el raonador.
El citat Pijuan també ha estat un dels que més ha avalat, també, que es facin canvis legislatius, tant a Andorra com a Espanya, on la problemàtica és major, per allargar els terminis de prescripció sobre els delictes de naturalesa sexual. Especialment en aquells casos que succeeixen en l’àmbit familiar, que són molts, o en el marc de centres eductius. En aquest sentit el magistrat jubilat ha carregat durament contra el descontrol que hi ha hagut durant anys en les institucions religioses i, alhora, el poder que acumulen.
Josep Maria Pijuan, sempre indicant que és una dificultat molt més notòria en el cas d’Espanya que no pas en el d’Andorra, on rarament no s’ha pogut perseguir un delicte sexual per prescripció de l’acció, ha lamentat que “els terminis de prescripció són molt curts” i que encara que segurament per raons polítiques no se’ls pot considerar, a aquests delictes, com a imprescriptibles, com ho són els crims de lesa humanitat, per exemple, “com a mínim haurien de tenir 30 o 40 anys de prescripció”.
En el cas del Codi penal andorrà, actualment les violacions o les agressions sexuals qualificades, ja tenen garantida una prescripció al cap de trenta anys atès que el delicte pot ser penat, en la seva banda màxima, en deu anys o més de presó. A més, el termini de prescripció no comença a córrer, fins que la víctima no ha complert els 18 anys, com estableix l’article 82 del Codi penal, que fixa que “en els delictes dolosos contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat, la llibertat sexual i les relacions familiars, i en els delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial, a partir del moment en què la víctima faci divuit anys d’edat o a partir de la data de la seva mort si no els ha fet”.
LA PONÈNCIA DE PIJUAN
L’expresident del Tribunal de Corts ha participat en la taula rodona sobre ‘una visió ético-legal’ de la qüestió referida en el sumari, ha reconegut entre d’altres coses que durant molts anys “la víctima en el procés penal molt sovint ha estat ignorada” quan ha de ser “el subjecte principal del procés penal; després ja perseguirem el culpable. El càstig ja arribarà”. Pijuan ha destacat l’acompanyament que s’ha de fer de les víctimes també des de les autoritats judicials. “El que importa és que el procés penal no entorpeixi la recuperació emocional de la víctima”, ha afirmat el magistrat jubilat ara fa un any.
L’expresident del Tribunal de Corts manté que “la víctima en el procés penal molt sovint ha estat ignorada” quan ha de ser “el subjecte principal del procés penal; després ja perseguirem el culpable. El càstig ja arribarà”
Pijuan, entre moltes altres coses, ha lamentat el temps que passa fins que se celebra el judici en el cas dels delictes sexuals, més a Espanya que no pas a Andorra, i ha explicat que en la immensa majoria dels casos acaben amb sentències condemnatòries, especialment quan hi ha menors com a víctimes. D’aquí que el magistrat centri tota la seva atenció en la víctima molt més que en l’agressor. Pijuan, que s’ha referit a la victimització secundària i, en aquest sentit, al fet que també les sentències han de ser sensibles a no revictimitzar, ha deixat clar que “s’ha de preservar l’anonimat de la víctima, això és absolut”.
Josep Maria Pijuan s’ha referit a la importància de la confidencialitat sense que això vulgui dir deixar d’informar quan escau. I ha recordat els mecanismes que hi ha, durant les vistes judicials, per evitar que les víctimes de delictes sexuals no hagin d’entrar en contacte amb els seus agressors. I tampoc s’exposin públicament. Des de no haver de declarar al mateix lloc fins a fer judicis “a porta tancada”. En tot cas, per als magistrats, per als jutges, “és essencial veure l’acusat quan declara la víctima”. Una altra cosa és que entre ells no es puguin veure. Però el jutjador sí que ha de poder observar com reacciona especialment l’acusat.
Pijuan també ha criticat els interrogatoris que fan alguns advocats amb l’intent de fer la millor defensa dels seus clients, víctimes d’agressions sexuals, i que les acaben fent passar per un calvari. Finalment, i entre altres coses, l’experimentat jurista, que ha estat molt clar i contundent, ha ressaltat que “per mi és important que la informació es faci en un llenguatge que sigui comprès per al destinatari de la informació”.
Comentaris (5)